Propostes dels residents d'arts visuals | Abril 2025

La Sala d'Exposicions mostra l'obertura del procés de creació de la Cia Plec i l'Adrián Pino, artistes que han estat en residència el període de gener a març de 2025

YARN

PLEC | Paula Comellas i Jana Sandiumenge

Yarn és la llavor d’un pacte. Una promesa entre nosaltres. Fa dos anys ens vam proposar de començar a teixir i enregistrar el procés amb fotografies. Ho fèiem sense saber ben bé perquè: per passar el temps, per matar-lo, per omplir-lo.

Va ser així que va néixer Yarn. Com a experiment. Com a punt trobada.

Yarn és una proposta d’instal·lació artística i performance que a través de l’escultura tèxtil i la fotografia, exposa la memòria i rastre personal de dues amigues. Yarn explora el temps com a fenomen plàstic i visual a través d’un mateix material, la llana. La instal·lació performativa parteix de la necessitat vital de deixar una empremta o rastre personal, plantejant tres espais en concepte de passat, present i futur.

VISIONS DODÓ!

Dibuixos canalitzadors d’Adrián Pino Olivera

(El Novio de Venus)

Al llarg d’aquesta residència, i mentre preparava la performance ritual “Había una pez”, he elaborat aquests dibuixos a mode de visions profètiques, emanacions d’un inconscient que es vol comunicar amb nosaltres. M’han inspirat en la seva elaboració, a banda de la referència més òbvia del poeta anglès William Blake, l’obra de diverses dones mèdiums i artistes de les quals es parla al llibre “Cosmología Esotérica”: Josefa Tolrà, Madge Gill o Hilma af Klimt, entre moltes altres. M’inspira la seva vocació d’utilitzar l’art com una via per portar del més enllà missatges d’unió, fraternitat i tendresa, una decidida voluntat de posar per davant l’amor i l’esperit i contribuir així a l’evolució de la humanitat. Amb el meu projecte artístic DODÓ persegueixo aquests mateixos objectius; molt particularment m’interessa la innocència dels infants, una força incombustible i radical que defenso com energia de transformació social. En aquests dibuixos hi ha doncs, un esclat d’ingenuïtat, de fascinació per l’origen, i s’hi expressen en tots ells l’anhel de retrobament amb la Gran Mare, font que ha inspirat tota la meva trajectòria.

En aquesta petita exposició hi podeu veure també el decorat de la performance ritual “Había una pez”, una ciutat de caixes, paròdia del món rígid, monòton i sUec en el que ens ha tocat viure. Però l’esperança sempre, en el símbol de les sirenes, que el diluvi pot caure i ens pot retornar la humitat de la Gran Mare. En l’elaboració de tot aquest material artístic ha tingut una influència decisiva la lectura, durant la residència, del llibre «La represión del deseo materno y la génesis del estado de sumisión inconsciente» de Casilda Rodrigáñez, text que m’ha il·luminat respecte el perquè del dolor que travessa aquest món i la necessitat de regenerar la tendresa i el desig natural per somiar plegats una realitat més tova, solidària i, en definitiva, humana.