Presentacions Now 27/06. Mostra final residències d'arts visuals i performance
NOW és un esdeveniment únic de presentacions artístiques dels residents d’arts visuals i performance de l’Estruch. És un recorregut per diferents espais de la fàbrica de creació on cada artista mostrarà què ha desenvolupat durant la seva residència de creació.
Actualitzem info!
...........................................................................................................................................
Recorregut:
18.30 h Alba Rihe: Atzara, de la comicitat a lo diví. Teatre de l'Estruch
19.00 h Gemma Polo: Feeling that fantasy as if it was the fucking reality. Sala 10
19.30 h Isa Fontbona. Les veus de l'esforç. Filant amb els ecos de la memòria. Sala d'Exposicions.
20.00 h Julie Pichavant: Mimesis. Sala d'Exposicions i pati
..........................................................................................................................................
Alba Rihe: Atzara, de la comicitat a lo diví. Teatre de l'Estruch. 18.30 h
Investigació escènica que té el concepte de DIVA com a eix central. Aquest treball explora els orígens d’aquest arquetip i analitza com la indústria musical, el capital simbòlic, l’hegemonia visual i el seu context sociocultural han anat modelant la seva figura al llarg del temps. La DIVA no és només un personatge: és una construcció cultural profundament arrelada en el nostre imaginari col·lectiu.
Alba Rihe és llicenciada en Belles Arts i diplomada pel Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA, actualment està cursant un màster en Gestió Cultural. Ha desenvolupat diverses metodologies de treball amb un fil conductor comú: la performance i la fusió de diferents eines artístiques per transmetre un missatge que utilitza la veu, l’absurd i l’expressió corporal com a elements destacats. Solo escènic. Vestuari de Sofia Archer.
Durada: 36 minuts
Gemma Polo: Feeling that fantasy as if it was the fucking reality. Sala 10. 19.00 h
Conferència performativa que emergeix d’un projecte d’investigació-creació centrat en les interseccions entre performativitat, tecnologia digital i ficció especulativa des d’una perspectiva queer-feminista. A partir de la pràctica artística, el treball proposa una crítica a les fronteres entre el virtual i el no-virtual, enteses no com a oposicions sinó com a superfícies connectades, transformadores i sensibles. El projecte planteja Internet com un espai on els cossos esdevenen interfícies hiperrelacionades i afectives. Amb una metodologia híbrida que combina arxiu digital, escriptura poètica i pensament acadèmic, la conferència proposa una estètica del glitch, del trànsit i de la repetició com a formes de resistència algorítmica. El marc teòric inclou autores com Legacy Russell, Judith Butler, Marie Bardet o Donna Haraway, abordant conceptes com la superfície relacional, el trans*formisme digital o la ofuscació com a estratègia crítica.
Lluny de presentar una peça tancada, FEELING THAT FANTASY AS IF IT WAS THE FUCKING REALITY s’ofereix com una obertura especulativa i afectiva: un espai en crisi, permeable, que convida a imaginar futurs que mai arriben del tot, però que deixen rastre. Una investigació escènica que és també una memòria viva, un error preciós, una coreografia de la dispersió.
Durada: 20 minuts
Gemma Polo Bosch (Tarragona, 1995) és una artista i creadora transdisciplinària. La seva pràctica es mou entre la performance, les cultures digitals, el drag i l’escriptura dissident, explorant formats inestables que hibriden disciplines. Està graduada en teatre físic i visual per l’Institut del Teatre de Barcelona, forma part del col·lectiu José y sus Hermanas i també desenvolupa projectes propis que activen una mirada crítica sobre el gènere, el folklore i la memòria queer. Com a cantant i compositora, va formar part del grup musical Roba Estesa (2011–2025).
Ha col·laborat amb figures clau com Jérôme Bel i Juan Navarro, desenvolupant una sensibilitat per les dramatúrgies fragmentàries i les estructures especulatives.
Michela Depetris. Wow Wide Web. Sala 10. 19.15 h. Cancel·lat per motius de salut!
Wow Wide Web parla de transformació i intenta estimular-la, sota la pell. Es presenta com una instal·lació acollidora, un entorn immersiu on deixar passar paraules, mirades, sons. Es manifesta com una experiència atmosfèrica, un ecosistema suau autoorganitzat, un paisatge sonor canviant. La investigació s’alimenta de la física, la biologia, l’esoterisme, la ciència-ficció, la literatura transfeminista i la neurociència. Reflexiona sobre la connexió entre les realitats (humana, animal, vegetal, mineral, extraterrestre, bacteriana, etc.) que componen la matèria vibrant en la qual estem immersos i de la qual formem part.
Wow Wide Web parla d’una xarxa oculta, fabulosa, que meravella, que fa “WOW” (un acte lingüístic d’astorament en la contemplació) i cita la wood wide web, la xarxa subterrània de cura de plantes i micelis. La investigació aporta aquesta instància: repensar la transformació i la relació com a condicions desitjables des d’una perspectiva revolucionària i dissident.
Durada: 45 minuts
Foto Andrea Guermani
Memòria corporitzada i sonora: Isabel Sánchez, Teresa Arrebola, Mayte Simón, Paquita Sanz, Carmen Sequera i Dolores Moya.
Julie Pichavant: Mimesis. Sala d'Exposicions i pati. 20.30 h
Extracte del text curatorial de Luis Montes Rojas (Xile): Una vista del fi del món: sobre “Mimesis”, de Julie Pichavant"Mimesis" ofereix una poètica de la supervivència dels extrems, articulant diferents mitjans provinents de les arts escèniques i les arts visuals. Els espectadors s’endinsen en una investigació arqueològica i corporal que proporciona una immersió en la percepció del que és visible i invisible.
Performance: Julie Pichavant
Fotografies coescrites amb l'artista i fotògraf: José Luis Rissetti
Disseny de so: Fabrice Camboulive
Text curatorial: Luis Montes Rojas
Agraïments a: Roberto Chucao Cabrera Fortet, Modesta Suárez
Julie Pichavant, nascuda a França, és dramaturga, performer, directora, llicenciada en Literatura Moderna i Arts Escèniques, i dirigeix diversos projectes artístics dins la companyia ZART. Cada creació neix de la recerca: un laboratori i una exploració mútua. La seva obra utilitza estratègies d’immersió, experimentació i cocreació. El tema de l’extractivisme i l’explotació de cossos i territoris és fonamental en la seva recerca. Treballa a França, Europa (Espanya, Bèlgica, Grècia, Alemanya) i Amèrica Llatina (Colòmbia, Mèxic, Perú, Xile). Imparteix classes de pràctica teatral i performativa en Arts Escèniques a la Universitat de Toulouse Jean Jaurès. Es va formar en cinema documental als Ateliers Varan.
Foto: Visages Vagabonds
Presentacions Now 4/04. Mostra final residències d'arts visuals i performance
PRESENTACIONS NOW 4/04
NOW és un esdeveniment únic de presentacions artístiques dels residents d’arts visuals i performance de l’Estruch. És un recorregut per diferents espais de la fàbrica de creació on cada artista mostrarà què ha desenvolupat durant la seva residència de creació.
De 17 a 20 h
----------------------------------------------------------------------------------------------
Recorregut:
17.00 h Adrián Pino Olivera (El novio de Venus). Había una pez / Teatre
18.00 h Paula Comellas i Jana Sandiumenge. Plec. Yarn / Sala d’exposicions
18.30 h Nathalie Rey. Sticky Fingers. / Taller 2 i Taller 3
18.45 h Alicia Val. P.M.D.B (Primer mecanismo de barrera) / Sala 3
19.15 h Alicia Sibón. Classe de ioga per a la riquesa de l’esperit / Sala 3
19.45 h Aurora García Agud i Iván Mozetich. el tembleque / Sala 10
------------------------------------------------------------------------------------------------
Adrián Pino Olivera (El novio de Venus). Había una pez. Teatre. 17.00 h
Tot va començar amb un peix. Un peix que movia les aletes. Així s’inicià la vida. Què és la vida des d’aleshores? Un desert. Al desert es poden moure les aletes? Em penso que no. Al desert només s’hi construeixen coses, hotels i ressorts, però no hi ha mars. Tot és sec. I ens filmen. Ens filma un director suec que vol fer un film. Un film d’uns suecs secs a Marina D’Or. És una pel·lícula de terror conceptual: LA VIDA MODERNA. Tant de bo caigués el diluvi i s’endugués tot això. Per tornar a moure les aletes…
Col·laboració: Alumnes de 2n curs de l'Escola Creu Alta de Sabadell
Durada: 45 min.
Paula Comellas i Jana Sandiumenge. Cia Plec. Yarn. Sala d’exposicions. 18.00 h
Yarn és la llavor d’un pacte. Una promesa entre nosaltres. Fa dos anys ens vam proposar de començar a teixir i enregistrar el procés amb fotografies. Ho fèiem sense saber ben bé perquè: per passar el temps, per matar-lo, per omplir-lo.
Va ser així que va néixer Yarn. Com a experiment. Com a punt trobada. Yarn és una proposta d’instal·lació artística i performance que a través de l’escultura tèxtil i la fotografia, exposa la memòria i rastre personal de dues amigues. Yarn explora el temps com a fenomen plàstic i visual a través d’un mateix material, la llana. La instal·lació performativa parteix de la necessitat vital de deixar una empremta o rastre personal, plantejant tres espais en concepte de passat, present i futur.
Durada: 30 minuts
Nathalie Rey. Sticky Fingers. Taller 2/Taller 3. 18.30h
Performance col·lectiva derivada de la instal·lació multimèdia del mateix nom, creada per a l’exposició L’Été des serpents a la Fundació Arranz-Bravo. Concebuda com un procés col·laboratiu, la performance aborda les injustícies viscudes en la infància i les formes en què els nens hi responen. Igual que a Infància a Berlín de Walter Benjamin, aquestes reaccions es caracteritzen per una ira visceral, resultat d’un coneixement encara limitat del món, i per petits actes de rebel·lia que, tot i que simbòlics, prefiguren el gest artístic en la vida adulta. Des d’ aquesta perspectiva, l’obra proposa una reflexió sobre la potència expressiva d’ aquests gestos i la seva capacitat catàrtica.
Creació: Nathalie Rey
Direcció: Javiera Gazitua
Performers: Adrián Pino, Alicia Sibón, Ariadna Galiana Forca, Laura Mas Comas, Nathalie Rey
Fotografia de Josechu Tercero
En col·laboració amb la Fundació Arranz-Bravo
Durada: 10 minuts
Alicia Val. P.M.D.B (Primer mecanismo de barrera). Sala 3. 18.45 h
Peça work in progress que repensa el llençol com a dispositiu d’autodefensa. Des del 28 de febrer de 2024, un sac d’anelles de ferro es transforma, peça per peça, en una superfície de cota de malla reblada teixida a mà. El teixit metàl·lic muta amb el temps i, a mesura que creix, s’activa amb accions que descobreixen el nou cos del material.
Aquest procés busca explorar els límits entre el cos i el material, posant a prova la paciència davant el gest repetitiu i especulant sobre l’arribada d’un punt en què les característiques del teixit anul·lin el seu ús. La interacció amb aquest artefacte es deixa guiar per la seva pròpia sonoritat, proposant jocs de moviment on el pes, l’equilibri i la necessitat de cobrir el cos esdevenen els elements centrals.
Durada: 30 minuts
Alicia Sibón. Classe de ioga per a la riquesa de l’esperit. Sala 3. 19.15 h
Sota la premissa d’aconseguir un model de perfecció que alliberi la consciència, la professora que dirigeix aquesta classe revelarà les intencions del discurs de l’autorealització a través d’una guia per a encaminar la consciència a una eficiència espiritual que esquivi els desitjos de mandra.
L’acció intenta narrar el discurs de la productivitat positiva d'una forma vetllada, a través del mitjà immersiu d'una classe on, qui la rep, n’escolta i integra els seus valors. A través de posicions, visualitzacions i exercicis de respiració, la idea d'una empresa s'instaura en el cos: treballar per al cap com si ho fes per a si mateix, en el qual la línia entre l'espai de treball i el propi, desapareixen. La voluntat de l'empleat i del cap es dilueixen a través de la premissa d'unió cos-ment que projecta el ioga: cos com a força productiva, i ment com a entitat que ho dirigeix.
El públic pot participar de la classe de ioga (porta el teu mat).
Durada: 25 minuts
Aurora García Agud i Iván Mozetich. el tembleque. Sala 10. 19.45 h
Investigació performativa i escènica que explora la relació entre el cos i el so a través dels tremolors i les vibracions. Proposa un diàleg entre allò que sorgeix en el cos de manera inevitable i allò que es crea i s’explora, i que, per tant, s’obre a la representació. Problematitza i qüestiona les formes de tocar en general, i de fer música en particular, projectant un cos que es transforma a través del tremolor, que esdevé altre. Persegueix al seu torn la idea de la dansa com a esgotament, oferint a les espectadores un espai on trencar el temps, imaginar altres mons, romandre en el misteri.
Ideari: Aurora García Agud
Creació i espai sonor: Aurora García Agud i Iván Mozetich
Assessoria escènica: Violeta Gil
Assessoria de moviment: Julia Irango
Fotografia i vídeo: Mario Zamora i Pau Berga
Producció: Francesc García-Gargud Produccions S.L.
Durada: 30 minuts
Divendres 2 de desembre de 2022, a les 18 h
