Residència Dual d’Arts Escèniques (teatre) - de l'11 al 22 de novembre de 2024 i del 13 al 24 de maig de 2025.

White noise
Una barrera de soroll no les deixa passar, una barrera de soroll que us ajuda a dormir, a vosaltres, que ho aplaneu tot. S'ha esquerdat, ho han partit, elles ho han trencat, i ara els seus crits de guerra, s'escolten més clars que mai en aquesta terra erma de sentit. La seva veu s'escola per baixar les armes, es despulla per a trobar el "què" i "l'aquí" que ha deixat d'existir, cerca alguna cosa que ja no es veu, que només se sent. Elles són les protagonistes d'una història que es desensorra al ritme del djembe djembe. S'han vestit de gala, sorolloses. El pes de la memòria, la història que tiba cap endins, a la seva terra, que les mulla en el seu únic i veritable sentit i que té la força d'enfonsar als que les han intentat callar, que les han intentat aplanar.

La companyia neix el 2024 amb el procés de creació de la peça “White Noise”. Les principals components són Eva Vilar Torres, graduada en Arts Escèniques (Escola Universitària ERAM, 2019), que ha profunditzat en la producció escènica amb el curs impartit per la Xarxa de Productores d'Arts Escèniques. Katja Diao Gano, creadora escènica, intèrpret, graduada en Arts Escèniques per l'Escola Universitària ERAM, component del col·lectiu d'actors i actrius racialitzades de Catalunya. Bintou Mballo, graduada en Arts Escèniques (Escola Universitària ERAM), com a actriu en escena i ajudant en el procés de creació dramatúrgica. I Aissatou Djob, actriu i creadora escènica, membre també del col·lectiu Tinta Negra, ha realitzat tota la seva trajectòria vital a França, decideix establir-se a Barcelona per descobrir nous vocabularis creatius.

La companyia evoluciona amb l’impuls de fer creacions escèniques que puguin tocar totes les disciplines artístiques. Subratlla que la transició de l’espontaneïtat en la recerca d’una forma no significa necessàriament degradació, sinó transformació profunda. Investiguem, ens qüestionem, dubtem, plorem i cridem, riem i callem, ballem, cantem i fem invocacions. Tot això sobre el gran llenç del teatre, sobre el gran llenç de la vida.



Fitxa artística
Text i dramatúrgia: Katja Diao Gano
Interpretació: Aissatou Djob, Bintou Mballo, Katja Diao Gano
Direcció escènica: Eva Vilar Torres amb assessorament de Katja Diao Gano
Producció executiva: Eva Vilar Torres
Disseny de vestuari: Manu Mateos, Roosvelt Jiménez i Aissatou Diaby
Caracterització: Manu Mateos i Roosvelt Jimènez
Disseny de llums: Ivan Cascón
Espai sonor: Marcel Prohies
Creació escènica: Aissatou Djob, Bintou Mballo, Eva Vilar Torres, Katja Diao Gano

Instagrams:

• @kaatjadg


• @aiss_berg


• @bintoumballo


• @evu.vt

Residència d’Arts Escèniques (dansa) - del 13 al 17 de gener i del 20 al 24 de gener del 2025.

Monument

Monument centra l’atenció en l’essència de la joventut i el seu hedonisme. Per fer-ho s'inspira en els moviments subculturals, especialment aquells moviments que tenen l'ús del cos i el moviment com a principal eina reivindicativa. Aquesta proposta explora la congregació i comunió d'individus com a forma de dissidència, resistència i reafirmació de la seva identitat. De la mateixa manera, és un reconeixement a la construcció d'aquestes constel·lacions, moltes vegades concebudes com un culte religiós o un ritual.



Monument és l'in memoriam de l'esperit col·lectiu, de la celebració d'allò compartit, del cos que reivindica i la percepció de la comunitat entesa com una unitat.

Autoria i direcció: Àngel Duran
Interpretació: María Arronis, Renan Araujo, Paula Sánchez, Yeinner Chicas i Àngel Duran
Assistent de direcció: Laura Alcalà
BSO: Joan Borràs
Disseny de vestuari: Jorge Dutor
Disseny d'il·luminació: Eloi Pla
Espai escènic: Àngel Duran, Jorge Dutor i Adrià Pinar
Producció: Mara Maso
Road manager: Pere Vilarrubla
Fotografia i vídeo: Pep Duran

Coproducció del Mercat de les Flors i Dansa Metropolitana.
Amb el suport de Fabra i Coats Fàbrica de les Arts, L’Estruch, Teatre la Sala d’Argentona, Teatre de Salt i Fundació Ciutat Invisible.

Àngel Duran
Graduat en dansa a SEAD (Salzburg, Àustria) i en Art i Disseny per la Universitat Autònoma de Barcelona, Duran també s’ha format com a actor entre Madrid i Barcelona. Ha treballat per a diversos coreògrafs i companyies europees, com ara Anton Lachky Company (Brussel·les), Milla Koistinen (Berlín), Stephan Herwigh (Múnic) o DOT504 (Praga).
Paral·lelament, ha impartit tallers i classes per a formacions i companyies d’Europa i Amèrica, col·labora amb l’ONG Gambeta i imparteix tallers comunitaris adreçats especialment a adolescents.
Des del 2020, Duran desenvolupa el seu projecte creatiu més personal sota el nom d’ANGEL DURAN Performing Arts. El seu treball es centra en l’exploració de la condició humana a través de la investigació del llenguatge corporal, amb una clara aposta per la nova dramatúrgia. Influenciat per la filosofia, el teatre i el llenguatge cinematogràfic, el treball de Duran navega per la poesia del moviment i l’expressió emocional amb l’objectiu de connectar-se amb el públic i convidar-lo al seu particular imaginari.

Les produccions de la companyia s’han mostrat a Europa, Canadà i Llatinoamèrica. Ha rebut el premi MAX i el prestigiós premi Butaca al millor intèrpret de dansa masculí. Ha rebut també el primer premi del Festival Internacional de Sols de Stuttgart (Alemanya), el premi del certamen Sólodos a Dansa (Espanya), el premi d’obra internacional del Festival Quartiers Danses de Montreal (Canadà) i una menció especial del CORTOINDANZA de Cagliari (Itàlia).

Web: https://angel-duran.com/
Instagram: angel_duran_m
Vídeo https://youtu.be/b68BxQrhC_Y?si=rSKymJV3JsY9rA3a

Primer mecanismo de barrera

Residència d’Investigació i Creació d’Arts Visuals i Performance

15/01 al 15/02/2025

Proposta performativa que explora la relació entre el joc, el descans i els instints d'autoprotecció a través de la creació d'artefactes i construccions. La materialitat d'aquestes peces es converteix en una barrera física simbòlica que proposa espais alternatius per a experimentar amb el moviment i aprendre a habitar-se a un mateix.
El projecte s'estructura en quatre càpsules: “Enseguida vuelvo”, “Una tabla y dos ladrillos”, “Bena” y “Una sábana suele ser para taparse”, les dues últimes encara en procés de desenvolupament. Transformant desitjos quotidians en objectes d'exploració, aquestes accions ens conviden a reflexionar sobre com els cossos interactue amb el malestar, proposant nous modes d’enfrontar-lo.



Alicia Val, és una artista situada a mig camí entre l'escultura i la performance.
Interessada en l'artesania, entén els seus processos de manera performativa, establint vincles entre el cos i l'objecte. La seva aproximació intuïtiva a l'espai permet que el cos oscil·li, experimenti i falli, mostrant-se en la seva cruesa.

@aliciavalx
Una tabla y dos ladrillos. Vídeo

Representació i descans

Residència del 8/01 al 5/04/2025

Projecte de recerca experimental en el qual ens recolzarem sobre una utopia on la vigilància fracassa, oportunitat perquè la imatge, el seu principal instrument (encara que sense culpa de ser-ho), pensi en les obligacions que se li imposa, com el de ser espectacle, substituir allò real, ser omnipresent o dir més de mil paraules, en una presa de consciència que la deslligarà cap a una fugida de la representació, tornant-la invisible.

Al contrari de com el pas a la immaterialitat pugui sonar, la digitalització de la imatge l'ha portat a una zona materialista. El capitalisme l'ha anat diluint cap a un territori de força productiva i rellevància social. Ser conscient del pes que aguanten m'ha portat a compadir-me d'elles, i imaginar el seu desig de relaxar-se i fugir de la representació.



El propòsit de Representació i descans és exposar la representació com a principi de la vigilància; personificar conceptes com a espectacle, simulacre, capitalisme, per a facilitar un lloc on la imatge senti; equiparar a la zona que fuig del mapa amb la imatge que escapa de la representació; i una final proposta en la qual la imatge, en un intent d'esdevenir subjecte, deixa espai al retorn dels objectes.

S'especularà al voltant d'una imatge que pateix a través d'una sèrie d'accions a mig camí entre les arts plàstiques i les performatives. Es generaran escultures a activar per mitjà d'accions. Aquest espai de ficció servirà d'excusa per a produir peces que entrellacen la fotografia, l'escultura, el vídeo i la *performance fent ús de tecnologies de la imatge i materials de descans i teràpia (escumes, matalassos, molls, viscoelàstic, boles de baoding, estoretes…).

Alicia Sibón Galdames (Cádiz, 2001)
Acaba de cursar el Màster d'Art: Idea i Producció de la Universitat de Sevilla. Va estudiar un quadrimestre en la Universitat de Barcelona, etapa en la qual va participar en el festival LLUM BCN. Ha estat seleccionada al programa Iniciarte del 2023, ha exposat a la Fira ARCO 2024, i al Museu de Màlaga. També ha participat en les V Jornades de A SECAS organitzades pel CAAC de Sevilla, i ha rebut menció amb l'article L'error com a recurs vital i conceptual en la creació artística amb intel·ligències artificials de la revista Sonda de la Universitat Politècnica de València.

@aliciasibon