CA EN FR ES

 

 BASES XIX CERTAMEN COREOGRÀFIC DE SABADELL

 

El Certamen coreogràfic de Sabadell es realitza des de l'any 2006, aquesta és per tant la dinovena edició. És una iniciativa de l'Associació de Dansa Petit Món amb tot el recolzament de l'Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu de l'Ajuntament de Sabadell. L'objectiu d'aquest certamen és donar suport i difondre les creacions dels talents emergents en l'àmbit de la dansa.

Requisits

  • Es poden presentar peces de dansa contemporània i dansa moderna.
  • Durada de la peça: de 8 a 15 minuts, excepte els solos, de 4 a 6 minuts.
  • No hi ha limitació en el nombre de ballarins.
  • De tots els treballs presentats, se’n seleccionaran (un màxim de 6 en funció de la durada). 
  • Disponibilitat per presentar la peça el dia 5 d’octubre del 2024 al teatre de l’Estruch (Sabadell)

En el cas de ser seleccionats per participar al certamen:

  • El divendres 4 d'octubre i dissabte 5 d’octubre cada companyia disposarà del temps necessari per realitzar un petit assaig amb la il·luminació de la peça i comptarà amb la coordinació i suport del personal tècnic de l'Estruch.
  • El cost de l'estança per assistir al certamen el dia 5 d'octubre és a càrrec dels concursants. En el cas de companyies que provinguin de l'estat espanyol o de l'estranger, s'allotjarà els participants als habitatges de l'Estruch, sempre i quan aquests es trobin disponibles.

Calendari

  • Publicació de la convocatòria: 14 de maig de 2024.
  • Recepció de sol·licituds: fins al 24 de juny a les 23:59 h.
  • Publicació de la resolució de la convocatòria: 9 de juliol de 2024 a la web de l’Estruch (també per correu electrònic als finalistes)
  • Les peces seleccionades es presentaran al teatre de l'Estruch el dia 5 d'octubre de 2024 a partir de les 19 h (en format espectacle)

Premis

  • 1r premi: 2000€ i una residència d’investigació d’un mes a l’Estruch amb possibilitat d’allotjament depenent de la disponibilitat 
  • 2n premi: 1.000 €.
  • 3r premi: 600 € (Premi Popular)
  • Premi NunArt: residència de creació a NunArt
  • Premi CSD Institut del teatre: acompanyament/tutorització/coach/ajudantia en la composició de la peça o d’una propera creació coreogràfica.
  • Premi Centre cívic Barceloneta: residència de creació al Centre cívic Barceloneta i presentació de la peça en programació.
  • Premi Certamen de Madrid/pasoa2: Participació del coreògraf guanyador al taller de formació del Certamen Coreográfico de Madrid/pasoa2

Sol·licitud

Cal emplenar el formulari de sol·licitud que trobareu en aquest enllaç

Jurat

El jurat professional atorga, al final de la presentació, el 1r, el 2n premi i el públic assistent podrà escollir el premi popular (3r premi). Els altres premis seran atorgats per un representat en cada cas. Cap premi podrà quedar desert.

El jurat durant la deliberació el dia del certamen podrà acordar i resoldre qualsevol qüestió relacionada amb els premis.

Està format per:

  • Laura Kumin, Directora del Certamen coreogràfic de Madrid/pasoa2. 
  • Carles Salas Director del conservatori superior d dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona
  • Representant de NunArt Creacions
  • Mery de Lorenzi responsable del projecte de dansa del Centre Cívic Barceloneta
  • Elena Castellanos i Xian Martinez i Elena  (coreògrafs de la peça guanyadora 1r premi de l’edició 2023 del Certamen de Sabadell
  • Marta Gorgs, artista de les arts del moviment a la Cia Sifó 
  • Ivana Miño, actriu i ballarina
  • Marina Gatell, actriu

Criteris de selecció:

  • Coherència coreogràfica
  • Innovació
  • Connexió entre la narració argumental i el treball artístic
  • Originalitat en la proposta
  • Concepte global de la peça
  • Posada en escena
  • Interpretació dels ballarins
  • Altres criteris de valoració: música, vestuari i elements escenogràfics.
  • Es valoraran tots els treballs, però es tindrà molt en compte les coreografies inèdites de nova creació.

Podeu veure vídeos d'altres edicions del Certamen aquí:

Per qualsevol dubte contacteu amb: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.  

 

Sabadell, 14 de maig de 2024

PROGRAMA D'ESTUDIS DE LA PERFOMATIVITAT

FORMACIÓ | ARTS VISUALS I PERFORMÀTIQUES

Programa de formació i reflexió entorn les pràctiques performàtiques. Durant tres mesos, les darreres tendències a l’art de performance, el xenofeminisme o les partitures textuals i la relació del concepte de performativitat amb la mediació, la literatura, la imatge o el gènere es donarà cita en un programa de conferències d’accés lliure.

Lloc i hora: Taller 2. NauEstruch.18.00 h

22/03 PEDRO ALBERTO CRUZ. Apropiació i desconstrucció dels discursos de poder en la performance contemporània.

Un recorregut per alguns noms claus de la performance contemporània -Tania Bruguera, Regina José Galindo, Santiago Sierra o Andrea Fraser- des dels quals s'analitzarà com les pràctiques àrtiques performatives han monetitzat les estratègies de poder sistèmiques per, posteriorment, desconstruir-les i reorientar-les cap a fins a obertament crítics.

Pedro A. Cruz Sánchez és professor d'art contemporani a la Universitat de Múrcia, crític i teòric de l'art i poeta. Entre els seus llibres destaquen: “Marcel Duchamp. La sombra y lo femenino” (Bellaterra, 2016); “Arte y performance. Una história desde las vanguardias hasta la actualidad” (Akal, 2021); i “Raza, género y moral. Lo limpio y lo sucio en el arte contemporáneo” (Abada, 2023).

19/04 JUDIT VIDIELLA. El recurs de la performance: usos de la mediació en l'era de la performativitat

El recurs de la performance ha esdevingut un imperatiu de participació en l’era de les tecnologies digitals, els contextos de mediació artística o les pràctiques performàtiques, entre d’altres. Els fluxos d’acció posen en joc l’eficàcia, eficiència i efectivitat (performativitat) de les accions per intervenir d’una manera sostinguda en el món.

Judit Vidiella és llicenciada (1999) i Doctora (2009) en Belles Arts. Actualment, és docent a l’Escola Universitària ERAM (UdG) al Grau en Audiovisuals i Multimèdia, al Grau en Arts Escèniques i el Grau en Moda. Interessada en Pedagogies Culturals, Estudis de Performance, Investigació Educativa Basada en les Arts, Teories del Cos i Pràctiques Feminismes.

26/04 ANDREA SOTO CALDERÓN. Imatges i performativitat

La força de les imatges no té a veure tant amb la seva capacitat per representar la realitat, com amb introduir una forma que permeti imaginar una altra manera d'existència. Una imatge sempre és relacional, es forma en el seu trajecte, s'alimenta de maneres de fer, d'experiències sensibles i tenen una incidència alta en l'organització de la nostra vida quotidiana. Per això és important analitzar les restes resistents per contestar la realitat.

Andrea Soto Calderon és doctora en Filosofia, professora d'Estètica i Teoria de l'Art. Realitza un projecte de recerca al voltant dels funcionaments de les imatges a La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona. Entre les seves publicacions destaca el llibre Le travail des images juntament amb Jacques Rancière; La performativitat de les imatges; Imaginació material i Imatges que resisteixen. La genealogia com a mètode crític.

03/05 OSCAR ABRIL ASCASO. Per què dieu “performatiu” quan voleu dir “performàtic”?: una introducció obliqua al concepte de performativitat.

El professor Jon McKenzie va pronosticar que el segle XXI seria el segle de la performativitat. Així, des de mitjans dels anys noranta del segle passat, el gir performatiu ha anat incorporant els estudis de performance en els contextos acadèmics i el mateix concepte de performativitat ha esdevingut una variable troncal en la lectura dels processos culturals, socials i polítics contemporanis.

Oscar Abril Ascaso és historiador de l'art i activista cultural. Especialitzat en pràctiques performàtiques i estudis de la performativitat contemporànies, ha desenvolupat una trajectòria curadorial que travessa les arts visuals, sonores i digitals. Entre altres responsabilitats, ha estat director de sectors culturals i innovació de Barcelona. Actualment, és coordinador de CLUB9 i curador de la NauEstruch de l’Estruch.

10/05 HENAR RIVIÈRE. Escriptures performatives, partitures conceptuals: les arts d’acció de Fluxus i Zaj

Les pràctiques de Fluxus i Zaj van tenir un fort vessant escriptural, no només perquè les instruccions per a les seves accions es fixessin en textos escrits sinó, sobretot, perquè aquests textos són en si mateixos espais d'experimentació performativa i conceptual amb el llenguatge i la visualitat de l'escriptura.

Henar Rivière és professora al Departament d'Història de l'Art de la Universitat Complutense de Madrid i ha estat Responsable de Recerca i Projectes al Archivo Lafuente de Santander. Els seus temes de recerca giren al voltant de l'art i la música d'acció, l'escriptura experimental, la noció d'arxiu i l'art correu o mail art.

17/05 LAURA LLEVADOT. Good luck with your gender: performativitat i diferència sexual

La diferència sexual és un dispositiu polític que ens precedeix i ens fereix. Aprenem, performativament a ser homes o dones. A escala teòrica podem desnaturalitzar-lo, el podem qüestionar, i tanmateix, a la pràctica, el seguim performant en les relacions socials, amoroses i sexuals. Malauradament el gènere no s’aboleix. El gènere es deconstrueix. Però cal lucidesa i coratge per identificar els llocs on, inconscientment o no, seguim exercint la violència que emana del dispositiu. Good luck with your gender.

Laura Llevadot és professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona. Ha centrat la seva tasca investigadora en el pensament contemporani, especialment en el postestructuralisme francès. Actualment, dirigeix la col·lecció d’assaig «Pensament polític postfundacional», de l’editorial Gedisa, de la qual ha signat el volum Jacques Derrida: democràcia i sobirania (Gedisa, 2019). Recentment, ha publicat l’assaig Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual (Tusquets, 2022).

31/05 ELOY FERNÁNDEZ PORTA. Performance i Crítica Cultural

La teoria crítica i l’art performativa són disciplines que tenen nombrosos aspectes en comú, com ara la importància de l’elocució, l'oratòria o el ritme. En parlarem amb exemples i pràctiques que van des de Martha Rosler fins a Laurie Anderson.

Eloy Fernández Porta és Doctor en Humanitats per la UPF, amb Premi Extraordinari de Doctorat. Ha publicat a Anagrama assaigs com €RO$ (Premio Anagrama), Los brotes negros i Medianenas & Milhombres. Ha traslladat els seus textos a l’spoken word en col·laboracions amb Agustín Fernández Mallo, Jose Roselló, Miriam Reyes i Eloi Isern, i amb el monòleg teatral Granito del Nuevo Mundo.

07/06 ALÍCIA ARÉVALO. Xenofeminisme. Escoltes i ressonàncies hipersticionals

Mitjançant un viatge a través de la ficció i una constel·lació de pràctiques sonores que tracen nous imaginaris, estudiaré la creació de futurs en clau xenofeminista. Duré a terme una anàlisi d'escoltes que ens projecten més enllà del que és humà mitjançant les noves tecnologies, IAs i l'expansió dels nostres cossos i gèneres per mitjà del so.

Alicia Arévalo és artista, comissarie i investigadore centrada en gènere i tecnologia. Està realitzant una tesi doctoral a la UB sobre Xenosonoritat i construcció de futuritats queer i interespècie. Ha impartit classes i ponències al CCCB, UB, LCI i Reial Cercle Artístic de Barcelona.

14/06 JOAN CASELLAS. L’art d’acció més enllà del temps i l’espai

A cavall dels segles XX i XXI l’art d’acció va buscar un perfil propi dins les arts multimèdia i intermèdies a l'hora que va treballar per la seva dignificació artística i laboral més enllà de l’anècdota provocativa.

Joan Casellas és artista plàstic, d’acció i fotògraf documentalista. Creador de l’Arxiu Aire (1992 al 2020) centrat en l’art d’acció, de 2005 al 2019 va organitzar la trobada internacional d’art d’acció La Muga Caula. Ha publicada multitud d’articles sobre l’art d’acció en general i Marcel Duchamp en particular.