NOW és una oportunitat per conèixer la producció dels artistes d’arts visuals i performance de l’Estruch. Ens permet acostar-nos al seu procés creatiu, descobrir què han desenvolupat durant el període de residència a la fàbrica de creació i, al mateix temps, es converteix en un esdeveniment únic de presentacions artístiques.

Hora d’inici: 19 h

Euhphie Fernn |enHuangsoHuangmHunHui
Performance. (Sala 8)

Anys de viure a l’estranger i de trasllats continus han situat l’artista en estat de reinici, desplaçament, reconfiguració i desarrelament continu. S’atén al que encara s’ha d’omplir: una exploració contínua, una condició que es manté indeterminada, inacabada i en permanent formació. Dins d’aquest estat heterogeni, s’intensifica una consciència sensorial en brut; el cos s’adhereix, es confia i es fon en terrenys desconeguts, permetent que espais que no tenien atributs vagin adquirint significat a través del ressò (retentissement) entre el jo i allò que troba.

Nascuda i criada a Taiwan, fa vuit anys que vaga pel món, captivada per l’amplitud espiritual que troba en el viatge i en els profunds contactes amb la natura. La seva pràctica sovint comença extreient elements de l’experiència viscuda o recopilant vocabularis singulars de la vida quotidiana, que després desplega i recompon.

Manel Bafaluy | Onejar mans com núvols
Performance (Teatre de l’Estruch)
Aquesta peça enllaça la plasticitat digital amb el gest humà. Les mans i el cos dialoguen en un espai virtual on formes orgàniques es despleguen, creixen i es transformen, revelant paisatges que fluctuen entre allò diminut i allò monumental. L’entorn sonor, creat per Eddgem, envolta i acompanya aquests gestos mitjançant una atmòsfera electritzant que intensifica la percepció d’un temps suspès i una acció en esdevenir constant. La peça convida a habitar allò efímer i a deixar-se sorprendre per la poètica que sorgeix de l’enllaç entre la manualitat i les noves eines digitals, explorant el ciberespai com un llenç obert a la trobada, un lloc extens, mal·leable i polisèmic.

Graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, on també va completar el Postgrau en Fabricació Digital i el Màster en Producció Artística, ha participat en exposicions com Matèria computada al Museu Nacional d’Arts Decoratives o Cultura Online al Centre de Cultura Contemporània del Carme.
La seva obra abasta l’escultura contemporània, la performance, l’art digital i el muralisme, centrant-se principalment en l’exploració dels significats que emergeixen de les formes abstractes creades amb materials escultòrics no convencionals.

Laura Mas Comas | El terra és lava
Instal·lació i performance (Sala d’Exposicions)

Proposta instal·lativa, performàtica i escultòrica, per jugar al “terra és lava”. El joc consisteix a desplaçar-se mitjançant les superfícies elevades que es troben en un espai, tot evitant tocar de peus a terra. El temor que apareix davant la possibilitat de caure a terra, només es pot amainar buscant l’equilibri en els dispositius escultòrics elevats que es disposen a la sala i serveixen com a “salvens”. Aquests “salvens” però, ballen, són fràgils, rellisquen o són completament ferms, la seva estabilitat depèn completament de qui s’hi recolza.

Laura Mas Comas (Sabadell, 2002). Escultora i performer graduada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Considera el seu treball com a un intent de caminar. A partir de l’alteració d’objectes quotidians, els allibera de la seva funcionalitat per construir-ne uns que permetin qüestionar les possibilitats del cos. El gest reflecteix una voluntat de progrés que agafa forma en caminar, pujar o trobar l’equilibri i només es complau en la dificultat de l’intent.