A l’Estruch entenem que la creació artística no s’acaba dins els murs del centre. És per això que seguim treballant activament per generar i consolidar xarxes de col·laboració amb altres institucions, festivals, circuits i fàbriques de creació, tant a escala local com internacional. L’objectiu és que els projectes residents a l’Estruch puguin continuar creixent i trobant nous espais d’exhibició i desenvolupament un cop finalitzada la seva estada.

Amb aquesta aposta pel treball col·laboratiu, l’Estruch vol contribuir a enfortir l’ecosistema cultural i garantir una continuïtat real per als projectes artístics que passen pel centre.

Actualment treballem amb:

• Eufònic – Confluence Catalunya-Québec
• EKO Pirineus de Circ
• Dansa Metropolitana
• Metàfora
• Escola ESDI
• Festival TNT
• Festival IF Barcelona
• Festival Rbls
• Petit Món – Certamen Coreogràfic de Sabadell
• Institut del Teatre
• Festival Dansa Metropolitana
• Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel
• Fira Tàrrega
• La Tabacalera Madrid

Des de l'Estruch pretenem situar al centre la reflexió sobre el paper de la cultura i especialment la creació artística. D'una banda, la cultura com a motor de transformació social i de cohesió i recuperació en l'àmbit de ciutat entesa en tota la seva diversitat i geografia. I, de l’altra banda, assegurar la supervivència del teixit cultural més feble. Dos escenaris que es pensen des de tres eixos transversals: la cultura de la memòria, la cultura de proximitat o km0 i la cultura de salut pública.

Els projectes comunitaris de l'Estruch estan concebuts com a espais de relació amb el centre des d'altres mirades que incorporen no només una mirada artística sinó també una mirada social, posant l’accent en la cultura com a eina per a la cohesió social, la identitat i el desenvolupament comunitari.

• Participació activa en totes les fases: des de la planificació fins a l’execució.
• Objectius culturals: promoció de les arts, de forma específica, les arts en viu.
• Accés i inclusió: que qualsevol persona de la comunitat tingui accés i se senti representada.
• Impacte social: Enforteix la identitat col·lectiva i fomenta la convivència.

CIPO 4651

NÀIA

PAME

LSC CIRC. EL CIRC QUE PARLA EN LLENGUA DE SIGNES CATALANA

La Sala d'Exposicions mostra l'obertura del procés de creació de la Cia Plec i l'Adrián Pino, artistes que han estat en residència el període de gener a març de 2025

YARN

PLEC | Paula Comellas i Jana Sandiumenge

Yarn és la llavor d’un pacte. Una promesa entre nosaltres. Fa dos anys ens vam proposar de començar a teixir i enregistrar el procés amb fotografies. Ho fèiem sense saber ben bé perquè: per passar el temps, per matar-lo, per omplir-lo.

Va ser així que va néixer Yarn. Com a experiment. Com a punt trobada.

Yarn és una proposta d’instal·lació artística i performance que a través de l’escultura tèxtil i la fotografia, exposa la memòria i rastre personal de dues amigues. Yarn explora el temps com a fenomen plàstic i visual a través d’un mateix material, la llana. La instal·lació performativa parteix de la necessitat vital de deixar una empremta o rastre personal, plantejant tres espais en concepte de passat, present i futur.

VISIONS DODÓ!

Dibuixos canalitzadors d’Adrián Pino Olivera

(El Novio de Venus)

Al llarg d’aquesta residència, i mentre preparava la performance ritual “Había una pez”, he elaborat aquests dibuixos a mode de visions profètiques, emanacions d’un inconscient que es vol comunicar amb nosaltres. M’han inspirat en la seva elaboració, a banda de la referència més òbvia del poeta anglès William Blake, l’obra de diverses dones mèdiums i artistes de les quals es parla al llibre “Cosmología Esotérica”: Josefa Tolrà, Madge Gill o Hilma af Klimt, entre moltes altres. M’inspira la seva vocació d’utilitzar l’art com una via per portar del més enllà missatges d’unió, fraternitat i tendresa, una decidida voluntat de posar per davant l’amor i l’esperit i contribuir així a l’evolució de la humanitat. Amb el meu projecte artístic DODÓ persegueixo aquests mateixos objectius; molt particularment m’interessa la innocència dels infants, una força incombustible i radical que defenso com energia de transformació social. En aquests dibuixos hi ha doncs, un esclat d’ingenuïtat, de fascinació per l’origen, i s’hi expressen en tots ells l’anhel de retrobament amb la Gran Mare, font que ha inspirat tota la meva trajectòria.

En aquesta petita exposició hi podeu veure també el decorat de la performance ritual “Había una pez”, una ciutat de caixes, paròdia del món rígid, monòton i sUec en el que ens ha tocat viure. Però l’esperança sempre, en el símbol de les sirenes, que el diluvi pot caure i ens pot retornar la humitat de la Gran Mare. En l’elaboració de tot aquest material artístic ha tingut una influència decisiva la lectura, durant la residència, del llibre «La represión del deseo materno y la génesis del estado de sumisión inconsciente» de Casilda Rodrigáñez, text que m’ha il·luminat respecte el perquè del dolor que travessa aquest món i la necessitat de regenerar la tendresa i el desig natural per somiar plegats una realitat més tova, solidària i, en definitiva, humana.