Presentacions Now 13/12

- 17.00 h Sala d'Exposicions
Una barreja de lectures del diari Naturaleza Moderna (1989-1990) de Derek Jarman i Giovanni's Room de James Baldwin amb projeccions
- 18.00h Teatre
En aquesta performance, es realitza una analogia a través del so, la veu i l'exploració corporal. Establint una narrativa entre dues naturaleses pròpies, la llum i la sobra, mitjançant una harmonització i sincronia. CuellarRabassa van guanyar el Premi Performance d'Art Emergent Sabadell'23.
- 19.00h Sala 10
Xocolat Glock | Àlvar Fernández i Miquel Boneta. Instal·lació sonora visual.
Els artistes Àlvar Fernández i Miquel Boneta es mouen entre la creació musical, la programació, la tecnologia, fins i tot la pintura, en un procés creatiu basat en un joc, sense normes i sense escoles. La Xocolat entra a l’esfera musical amb una proposta experimental, despreocupada i sarcàstica que vol convidar a l’espectador a endinsar-se en una atmòsfera sense límits i situada en algun lloc desconegut entre el costumbrisme i l’abstracció.
- 20.00h Teatre
Marc Vives | La Festa. Performance. Teatre
Partint d'una conferència de Roger Caillois amb títol homònim de 1939, es trien uns fragments d'aquest text que són llegits, rellegits, mussitats i sintetitzats fins a improvisar una frase cantada. La recerca i localització d'aquesta "cançó" a l'espai és el cor de la proposta. No hi ha meta, només procés. L' acció va entrant en un cicle de repetició alhora que mitjançant la veu i el cos es va tensant la relació amb l'espai.
Presentacions Now 27/06. Mostra final residències d'arts visuals i performance
NOW és un esdeveniment únic de presentacions artístiques dels residents d’arts visuals i performance de l’Estruch. És un recorregut per diferents espais de la fàbrica de creació on cada artista mostrarà què ha desenvolupat durant la seva residència de creació.
Actualitzem info!
...........................................................................................................................................
Recorregut:
18.30 h Alba Rihe: Atzara, de la comicitat a lo diví. Teatre de l'Estruch
19.00 h Gemma Polo: Feeling that fantasy as if it was the fucking reality. Sala 10
19.30 h Isa Fontbona. Les veus de l'esforç. Filant amb els ecos de la memòria. Sala d'Exposicions.
20.00 h Julie Pichavant: Mimesis. Sala d'Exposicions i pati
..........................................................................................................................................
Alba Rihe: Atzara, de la comicitat a lo diví. Teatre de l'Estruch. 18.30 h
Investigació escènica que té el concepte de DIVA com a eix central. Aquest treball explora els orígens d’aquest arquetip i analitza com la indústria musical, el capital simbòlic, l’hegemonia visual i el seu context sociocultural han anat modelant la seva figura al llarg del temps. La DIVA no és només un personatge: és una construcció cultural profundament arrelada en el nostre imaginari col·lectiu.
Alba Rihe és llicenciada en Belles Arts i diplomada pel Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA, actualment està cursant un màster en Gestió Cultural. Ha desenvolupat diverses metodologies de treball amb un fil conductor comú: la performance i la fusió de diferents eines artístiques per transmetre un missatge que utilitza la veu, l’absurd i l’expressió corporal com a elements destacats. Solo escènic. Vestuari de Sofia Archer.
Durada: 36 minuts
Gemma Polo: Feeling that fantasy as if it was the fucking reality. Sala 10. 19.00 h
Conferència performativa que emergeix d’un projecte d’investigació-creació centrat en les interseccions entre performativitat, tecnologia digital i ficció especulativa des d’una perspectiva queer-feminista. A partir de la pràctica artística, el treball proposa una crítica a les fronteres entre el virtual i el no-virtual, enteses no com a oposicions sinó com a superfícies connectades, transformadores i sensibles. El projecte planteja Internet com un espai on els cossos esdevenen interfícies hiperrelacionades i afectives. Amb una metodologia híbrida que combina arxiu digital, escriptura poètica i pensament acadèmic, la conferència proposa una estètica del glitch, del trànsit i de la repetició com a formes de resistència algorítmica. El marc teòric inclou autores com Legacy Russell, Judith Butler, Marie Bardet o Donna Haraway, abordant conceptes com la superfície relacional, el trans*formisme digital o la ofuscació com a estratègia crítica.
Lluny de presentar una peça tancada, FEELING THAT FANTASY AS IF IT WAS THE FUCKING REALITY s’ofereix com una obertura especulativa i afectiva: un espai en crisi, permeable, que convida a imaginar futurs que mai arriben del tot, però que deixen rastre. Una investigació escènica que és també una memòria viva, un error preciós, una coreografia de la dispersió.
Durada: 20 minuts
Gemma Polo Bosch (Tarragona, 1995) és una artista i creadora transdisciplinària. La seva pràctica es mou entre la performance, les cultures digitals, el drag i l’escriptura dissident, explorant formats inestables que hibriden disciplines. Està graduada en teatre físic i visual per l’Institut del Teatre de Barcelona, forma part del col·lectiu José y sus Hermanas i també desenvolupa projectes propis que activen una mirada crítica sobre el gènere, el folklore i la memòria queer. Com a cantant i compositora, va formar part del grup musical Roba Estesa (2011–2025).
Ha col·laborat amb figures clau com Jérôme Bel i Juan Navarro, desenvolupant una sensibilitat per les dramatúrgies fragmentàries i les estructures especulatives.
Michela Depetris. Wow Wide Web. Sala 10. 19.15 h. Cancel·lat per motius de salut!
Wow Wide Web parla de transformació i intenta estimular-la, sota la pell. Es presenta com una instal·lació acollidora, un entorn immersiu on deixar passar paraules, mirades, sons. Es manifesta com una experiència atmosfèrica, un ecosistema suau autoorganitzat, un paisatge sonor canviant. La investigació s’alimenta de la física, la biologia, l’esoterisme, la ciència-ficció, la literatura transfeminista i la neurociència. Reflexiona sobre la connexió entre les realitats (humana, animal, vegetal, mineral, extraterrestre, bacteriana, etc.) que componen la matèria vibrant en la qual estem immersos i de la qual formem part.
Wow Wide Web parla d’una xarxa oculta, fabulosa, que meravella, que fa “WOW” (un acte lingüístic d’astorament en la contemplació) i cita la wood wide web, la xarxa subterrània de cura de plantes i micelis. La investigació aporta aquesta instància: repensar la transformació i la relació com a condicions desitjables des d’una perspectiva revolucionària i dissident.
Durada: 45 minuts

Foto Andrea Guermani
Memòria corporitzada i sonora: Isabel Sánchez, Teresa Arrebola, Mayte Simón, Paquita Sanz, Carmen Sequera i Dolores Moya.

Julie Pichavant: Mimesis. Sala d'Exposicions i pati. 20.30 h
Extracte del text curatorial de Luis Montes Rojas (Xile): Una vista del fi del món: sobre “Mimesis”, de Julie Pichavant"Mimesis" ofereix una poètica de la supervivència dels extrems, articulant diferents mitjans provinents de les arts escèniques i les arts visuals. Els espectadors s’endinsen en una investigació arqueològica i corporal que proporciona una immersió en la percepció del que és visible i invisible.
Performance: Julie Pichavant
Fotografies coescrites amb l'artista i fotògraf: José Luis Rissetti
Disseny de so: Fabrice Camboulive
Text curatorial: Luis Montes Rojas
Agraïments a: Roberto Chucao Cabrera Fortet, Modesta Suárez
Julie Pichavant, nascuda a França, és dramaturga, performer, directora, llicenciada en Literatura Moderna i Arts Escèniques, i dirigeix diversos projectes artístics dins la companyia ZART. Cada creació neix de la recerca: un laboratori i una exploració mútua. La seva obra utilitza estratègies d’immersió, experimentació i cocreació. El tema de l’extractivisme i l’explotació de cossos i territoris és fonamental en la seva recerca. Treballa a França, Europa (Espanya, Bèlgica, Grècia, Alemanya) i Amèrica Llatina (Colòmbia, Mèxic, Perú, Xile). Imparteix classes de pràctica teatral i performativa en Arts Escèniques a la Universitat de Toulouse Jean Jaurès. Es va formar en cinema documental als Ateliers Varan.
Foto: Visages Vagabonds