DISSONANTS. CICLE DE PERFORMANCE I TECNOLOGIA. ARTS VISUALS

Dissonants és un projecte en el qual s'exploren múltiples percepcions sensorials que defineixen les diferents realitats, tant temporals com espacials i virtuals, entre les que fluctuen els nostres cossos. L'acció efímera i el seu registre permanent o el context actual i el virtual, són alguns exemples de noves relacions d'esdevenir en una societat intervinguda per la tecnologia. Mitjançant exercicis performatius, el cicle proposa un discurs plural on es qüestionen les polítiques d'aquestes relacions.

Ideat per les comissàries del Màster en Art Digital d'ESDi Arianna Esposito, Gabriel Virgilio Luciani, Carla Mengual Oltra, María Valcarcel Maceira, Núria Nia, Gabriela Brito, Giorgia Scavo, Morgana Ucher i Marco Tondello, organitzat per aquestes dues darreres.

26 de febrer: Postals d’un lloc que no existeix de Roger Aymerich. Lloc: els Jardinets de Gràcia
Aymerich investiga les problemàtiques de la Intel·ligència Artificial provant de delatar-la. S'interessa també per la cultura pop (mimesis+gene=meme), l'empatia i la sensibilitat humana, així com el que fa gràcia, el que fa riure, i l'absurditat d'ambdues coses. Aquesta obra mostra un rare-footage generat amb una Intel·ligència Artificial que interpreta dibuixos de l'artista, simulant l'enregistrament d'un lloc del qual només n'existeix la seva representació.

26 de març: Sand Walk de Natalia Carminati
Carminati investiga com els mecanismes d’invisibilització, privatització, desterritorialització operen i configuren la realitat. Els seus projectes conjuguen vídeo, videojoc, experimentació sonora, pintura, instal·lació i performance. Actualment treballa com a artista resident a la fàbrica de creació L'Escocesa de Barcelona. Sand Walk és un projecte multidisciplinari que integra performance, so, vídeo livestream i instal·lació. Amb aquesta actuació, l'artista explora la nostra percepció del temps i el desfasament que es produeix entre les temporalitats "reals" i les “virtuals” a partir de la imatge i el so com a unitats de temps.

9 d’abril: Present Continuous de Rubén Patiño i Kay Schuttel
La parella d'artistes Rubén Patiño i Kay Schuttel exploren la presència corporal i la seva relació amb el so i l'espai. Exemples d'obres recents són: No Laughing Matter (Club Trasmediale 2020) o Ethereal Walk (Unsound Festival 2020). Present Continuous és una coreografia que explora la telefonia mòbil i el rol de l'audiència com a performer. Es tracta d'un treball basat en la idea de multiplicitat, simultaneïtat i moviment que investiga l'ús dels altaveus de múltiples telèfons per a la creació d'una composició sonora. El treball en qüestió, sorgeix com una exploració sobre l'individu i el col·lectiu en el context de pandèmia global i distanciament social.

28 de maig: Paracronismos I de Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásquez Méndez
Alvarado elabora discursos vinculats a la memòria i la identitat desplegada en geografies inacabades, a partir de la hibridació de diversos llenguatges plàstics. Vásquez és artista i investigador. Utilitza el cinema i la fotografia com a mitjans per a establir constants correspondències entre la pràctica artística, les ciències socials, l'analògic i el digital.
A Paracronismos I articulen un recorregut des del geològic a l'industrial, presentant a través del material d'arxiu fílmic la dualitat entre naturalesa i cultura.

11 de juny: Radiorator d’Agustina Palazzo
Palazzo és artista visual i sonora i gestora cultural. Investiga sobre el comportament humà, els seus desitjos i malentesos. Amb una actitud multidisciplinària, desenvolupa la seva pràctica en diferents formats d'obra que van des de la performance fins a la instal·lació passant pel vídeo, el so i l'arxiu. Utilitza la tecnologia com a eina i testimoni de la condició social i política del món contemporani. Radiorator és una performance d'experimentació sonora, resultat de la percepció expandida que es genera en captar les freqüències de ràdio a través d'un casc tecnològic (Wearable) dissenyat i fabricat digitalment per l'artista.

2 de juliol: El que pot caure per les esquerdes de l’habitació de Txe Roimeser
Roimeser és jo en tercera persona i ha estat recentment designat transcyborg. Ha realitzat performances amb Neil Harbisson (Queens Museum, NY i Taller de Tabakov, Cadaqués), Moon Ribas o Valérie Prôt i ha participat en mostres a la Sala la Coma de Cassà, Hangar a Barcelona, en el cicle P.I.G.S. o recentment a la Capella de Sant Roc de Valls dins del cicle preparat per Pilar Bonet. En El que pot caure per les esquerdes de l'habitació, s'habita i habilita un espai per a fer succeir una cosa relacionada amb una recerca que esdevé amb els fluxos caòtics i inesperats del fracàs.

Col·laborador:
ESDi, Escola Superior de Disseny