Imatge capçalera apartat l'Estruch

L'ÉTÉ DES SERPENTS. NATHALIE REY

4/09 al 25/10 del 2025
Inauguració: dijous 4 de setembre a les 18.30 h

L'Été des serpents de l'artista Nathalie Rey (1976), comissariada per Jordi Garrido, s'inspira en l'obra i el llegat de Niki de Saint Phalle, abordant la profanació com a eina d'exploració i crítica del present.

Dins l’ombra d’un tecnofeudalisme que ens condemna a viure com a vassalls temorosos, Nathalie Rey (1976) emergeix com una veu que, des del precariat, desafia l’ordre establert. L’Été des serpents desplega dues instal·lacions multimèdia que subverteixen allò considerat sagrat, un acte que no cerca només destruir, sinó restituir l’humà al seu lloc legítim. En aquest camí, Rey troba un referent ineludible en Niki de Saint Phalle (1930-2002), pionera que va fer de la transgressió una arma de catarsi. Marcada per l’abús sexual als onze anys —que ella mateixa va descriure com la profanació màxima de la infància en les seves memòries, sota el títol d’aquesta exposició—, Saint Phalle va transformar el dolor en art amb les seves shooting paintings, disparant bales contra llenços per trencar el procés sagrat de pintar, un crit de resistència contra la violència patida. Rey, sense portar aquesta ferida personal, recull aquest llegat i l’adapta a les contínues vulneracions que, com a dona i artista, pateix en un món tecnocràtic, marcat per la precarietat i la desigualtat.

L’exposició proposa revisar les profanacions en diversos estadis: en primer lloc, Sticky Fingers, que planteja pupitres coberts de xiclet rosa vibrant, una classe amb “merde” escrivint-se a la pissarra, una transgressió lúdica de la infància i l’educació que evoca i actualitza l’esperit irreverent de Saint Phalle. Aquesta instal·lació s’acompanya del vídeo de la performance homònima realitzada a l’Estruch com a final de residència i de la performance realitzada a la Fundació Arranz-Bravo, que amplifiquen l’impacte subversiu de l’obra mitjançant la interacció corporal i l’espai. La profanació continua amb Prohibido a los ángeles, on l’alter ego camina sobre miralls trencats cap a una hornacina que amaga un dildo rosa intens, en un acte catàrtic vers la infància marcada per la repressió eclesiàstica de Rey.

La relació amb Saint Phalle és un diàleg profund: on ella profanava per sanar, Rey ho fa per combatre un present podrit, heretant la seva alquímia creativa per desafiar els altars falsos i obrir esquerdes en l’ordre opressiu.

Nathalie Rey ha estat en una residència de creació i investigació d’Arts Visuals a l’Estruch, els mesos de gener a abril, treballant en el projecte Sticky Fingers que presenta com a part d’aquesta exposició.