DISSONANTS, CICLE DE PERFORMANCES I TECNOLOGIA

Amb la col·laboració de l'Escola ESDI
Comissària: Gabriel Luciani Virgilio
Lloc: Jardinets de Gràcia, Barcelona

furry , fuzzy , grainy , felt landscapes … never real , forever fake … Com canalitzem experiències? Com cartografiem paisatges? Com coreografiem records? Com sintetitzem tot plegat en paraules, formes, textures? Què fem per tenir-hi accés hàptic? Per recrear la sensualitat, dimensionalitat, muscularitat d’aquell instant… Els intents de gràficament compartir el relat exòtic han sigut diversos i han generat una genealogia de mitologies i faules que contribuïen a l’acceptació que hi havia coses (entitats i éssers) que verament existien, però que no es podien percebre, i lis úniquis que les han vist s’han mort a causa de la trobada amb aquests ens exòtics, pseudoéssers, semidéus, proto-cíborgs; barreges del familiar i l’estrany. Bruixes, capses màgiques, dones d’aigua, dracs, dimonis. Existien perquè les pintàvem nosaltris…

A continuació, els primers dibuixos occidentals d’animals de terres llunyanes, com per exemple els del moralista Rochester Bestiary del segle XIII, el rinoceront amb armadura de Dürer del 1515, els rèptils i mamífers antropomòrfics d’Edward Topsell del 1658, venien a ser compendis d’allò que no hem vist, però que ens han descrit. Com una cadena d’informació que circula de boca a orella, una distorsió -sovint creativa, que inconscientment subverteix l’ancoratge fix en la representació ‘real’ de quelcom- és inevitable. Aquests bestiaris alimentaven la faula, donaven visualitat a les supersticions que generem sobre allò que habita el més enllà.

En Roger no fa res diferent. Explora l’explotació de la representació del paisatge, de la natura traduïda mitjançant la còpia i la documentació i difusió obsessiva. El paisatge exòtic, com a sinònim d’un contrast desitjat, que ha esdevingut una construcció boirosament irreal d’una ideal escapada de la nostra realitat mundana. I les postals, les gravacions múltiples que hi fem, són extensions d’aquesta obsessió de deixar constància que allò que vaig viure un estiu a Alemanya no és mite, quan ho és. Els seus dibuixos, traduccions arquetípiques de muntanyes, rius, prats, remeten a la idea col·lectiva de vivències exòtiques, i els gests fútils que fem per a esculpir-les en pedra, de deixar-ne constància. Exagera la fressa de la imatge representativa, que ha passat per capes i capes de distorsió (reducció de píxels, creixement de rovell, fong). El que estem veient no és veraç. Ni el record ni el memento (meme+pes petit=meminisse) no són pas l’experiència sinó una cristal·lització absurda. Llavors, Roger resumeix aquesta crisi en una performance virtual que mostra la frenètica resposta al pes i durada curta de la memòria i el desig.

BIO Gabriel Virgilio Luciani

L’esfera d’investigació duta a terme per la comissària Gabriel Virgilio Luciani es troba a una intersecció gasosa entre la poesia, les neocorporeïtats, la teoria queer, la màgia i l’afectivitat objectual. Aquesta base teòrica és teixida mitjançant l’escaneig empíric i poètic del substrat emotiu del nostre món, cercant-hi noves cartografies poli-relacionals entre allò que binàriament considerem inanimat i animat, extint i existent, actiu i passiu, culminant en l’elaboració d’exposicions, texts analítics i projectes tèorics.

BIO Roger Aymerich CAT

Roger Aymerich investiga les problemàtiques de la Intel·ligència Artificial provant de delatar-la. S’interessa també per la cultura pop (mímesis+gene=meme), l’empatia i la sensibilitat humana, així com el que fa gràcia, el que fa riure, i l’absurditat d’ambdues coses.