A partir de la creació d’una aplicació per a telèfons intel·ligents, Victoria Acaso ens proposa un espai d’híper-vigilància entre iguals que s’apropia de la retòrica i les mecàniques utilitzades per algunes aplicacions de contactes actuals. Stalk me to the end of love és qüestiona la construcció de la intimitat des de l’ús performatiu dels dispositiu tecnològics personals i la manera en la que ens afecta la mirada constant dels altres.

Víctoria Ascaso és doctoranda en el Departament d’Art i Tecnologia de Belles Arts de la Universitat del País Basc. Des de que es va llicenciar en Belles Arts el 2013 ha rebut nombroses beques per realitzar estudis artístics i acadèmics. Ha exposat i presentat el seu treball en exposicions i esdeveniments com el seu projecte Lugar Habitado en la setmana de l’Arquitectura de Bilbao (2016), el Camino de la memoria en les Jornades de Arte El Cortijo (2016) o Maneras de no hacer nada a Berlinarte (2013).