Reivindica i fusiona estils potents i festius com el latin i el hip-hop, amb alguns tocs de funk i ska. Carregades de missatge i referències, les seves lletres naveguen des de l’intimisme més transcendent fins a l’humor més desvergonyit, que sovint flirteja amb el surrealisme.

Sota el lema “si no puc ballar no és la meva revolució”, els seus directes són una descàrrega de festa, humor i emoció. Sempre interactuant molt amb el públic i fent-lo protagonista del que vol ser una catarsi col·lectiva que no deixi ningú indiferent.