Alma no creu en la reencarnació, pensa que potser no cal ser tan hippie. Diu que, sense la resta, qualsevol deixaria d’existir. No es creu espiritual, sinó que sent d’aquesta manera perquè inspira i expira, inspira i expira... Sap que la dansa és abstracta, que hi ha un buit en el moviment que es fica dins del cos, balla sense control, s’exposa sense por a la mirada de tots, i diu que si no es fa així, es perd el foc que habita dins les coses. El projecte de dansa i vol vertical s’endinsa en la poètica que es genera en un objecte: una corda que tiba cap al cel del teatre.

Espectacle adreçat a tots els públics

Fitxa artística:
Marta Alonso, Raquel Oitavén, Paula Quintas, Merçé Solé, artistes
Rolando San Martín, direcció i dramatúrgia
Belém Brandido, producció
Fidel Vázquez, il.luminació
Fany Bello, vestuari
Judas Diz, música