Presentació del projecte que Miguel Andrés desenvolupa en la seva residència a NauEstruch, amb el que investiga el marc legal en el que l'artista es pot moure en la seva creació. Aquest marc que defineix l'espai de llibertat conceptual i ideològica dels creadors, sembla estrènyer-se cada vegada més, menyscabant la llibertat d'expressió i limitant els marcs de creació. Precisament l'autocensura, el codi penal i la seva llei mordassa, així com el control ideològic de l'establishment, donen forma a una sèrie de peces marcadament performàtiques.

Miguel Andrés (Yecla, 1982) centra el seu treball en el seu propi cos, que utilitza com a arma transgressora d'activisme polític i social. La seva obra s'ha mostrat a nombrosos festivals i institucions com el Musée de l'Elysée (Lausanne), Photo Meeting (Palau de la Virreina, Barcelona) i al CENDEAC (Murcia), a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Lleida), Future Identities (Palazzo Albrizzi i Palazzo Ca' Zanardi, Venècia), ES BALUARD (Palma de Mallorca), New Media Arts Festival IVAHM (Centro de Artes de Vanguardia La Neomudéjar, Madrid), Flux 2015 (Arts Santa Mònica, Barcelona) i Digital Flows (MACT/CACT Museum and Center of Contemporary Art of Ticino, Bellinzona), entre otros. Ha rebut premis i mencions com l'EMBARRAT-IEI, el 2on premi de videoartdel Festival Ull Nu'16, la menció especial del jurat del FIVA Festival Internacional de Videoarte de Buenos Aires i el 2n premi del VII Premio de Videoarte Ayuntamiento de Astillero.