"El enemigo" es el primer de tres films que els artistes tenien en marxa quan van arribar a Barcelona durant l'estiu del 2008 y que concluirien uns dies abans del 15 de Maig del 2010. "El enemigo" emergeix com un retrat oblic, entre la ficció i la realitat, d'una generació de productors culturals del context local Barceloní, reunits en un pis de l’eixample de la ciutat. La Cultura pop, biopolítica o revolució són eixos des dels que dialoga el cos discursiu d'una pel·lícula que s'interroga per la figura de l'enemic en les societats tardocapitalistes contemporànies i al mateix temps planteja una pregunta... és possible una revolució? Ara, deu anys després, fora ja d’aquell pis de l’eixample, Usue Arrieta i Vicente Vázquez, inicien Reforma, nom escollit pels artistes per la segona part de la triologia.

La demanda de comunicació de la burgesia instal·lada a l'eixample de Barcelona i la preocupació per controlar als possibles esvalotadors, van ser els motius principals perquè el deu de març de 1908 comencessin les obres d'obertura de la moderna Via Laietana- coneguda aleshores com la Gran Via A de la Reforma interior. La Via Laietana comunicaria el centre neuràlgic de la nova Barcelona, amb el nou eixample i alhora amb el port, principal escenari de l'activitat econòmica de la ciutat. El finançament de les obres es va acordar amb el banc Hispà Colonial, que poc després construiria el primer edifici de la nova via. Amb el temps, la Via Laietana seria en bona part, la via de les principals corporacions empresarials de la capital catalana. Ara, la reforma transitarà la via barcelonina descrivint en diverses seqüències la situació en la qual es troba la via, amb les seves successives i contínues maneres de ser. Impostant a Proust diríem que "a poc a poc els espais de la memòria es cobreixen de diferents noms que, en ordenar-se amb el temps, en acomodar-se els uns i els altres, en travar entre ells relacions cada vegada més nombroses semblen imitar aquestes obres d'art acabades en les quals no hi ha una sola pinzellada aïllada sinó que cadascuna de les parts rep successivament la seva raó de ser, al mateix temps que els imposa la seva...." Potser aquesta raó de ser a la qual fa al·lusió Proust, sigui descobrir amb certa impotència, que en el que queda de vida, el canvi radical no serà.

Vicente Vázquez ha estat col·laborant i publicant les seves activitats en l’àmbit del cinema i les arts visuals des del 2002. Format com a artista visual, les seves contribucions als camps de la imatge temps i la producció d’objectes, del visual, auditiu i la formulació del social s’han mostrat en institucions públiques i privades nacionals i internacionals, així com en festivals de cine. El 2013 co-funda Tractora Koop juntament amb Usue Arriets, una cooperativa d’artistes basada en el model operatiu de les cooperatives de camioners. Juntament amb Nader Koochaki i Usue Arrieta, funden el projecte editorial -zko.

Entre les seves últimes exposicions cal destacar CMDG: As near as zero as one pleases, ESTE, Nova York; Ocho diez, seis o siete lobos, Fundació Joan Miró Barcelona; Contra Tapies, Fundació Antoni Tàpies, Barcelona; 1813, Asedio, Incendio y Reconstrucción de San Sebastian, Museo San Telmo, Donostia; Resonance, Goethe Institute Wyoming Building, New York i 98 weeks en Beirut. Els seus vídeos s’han programant en el CGAI, MNCARS, La Casa Encendida, en el Festival Internacional de Cine de Las Palmas, Festival Internacional de cine documental de Navarra Punto de Vista, el FMX, Festival Mar de Plata o Cineuropa ( Santiago de Compostela). Recentment l’ Anthology Film Archives de Nueva York ha realitzat un doble programa amb vàries de les seves pel·lícules.

PEU DE FOTO: "La Reforma, Barcelona” quadre pintat per Joan Miró el 1916 a la casa-taller que compartia amb altres artistes i que va ser enderrocada dins del pla de demolicions per a la construcció de la Via Laietana de Barcelona.