A partir de: 07/02/2014   Fins: 28/02/2014 | Hora:17:00h | Preu: Gratuït | Telèfon: 93 717 25 71|Lloc:Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu. Veure Plànol

EL COS EN EL LLOC: ACABEM AMB EL MEDI AMBIENT!

Daniel Barbé Farré

www.morfia.net

Cada divendres a les 17:00 i matins de dissabte. Activitat gratuïta.

Informació i inscripcions: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Farem el camí invers: del medi-ambient al paisatge. Retornem al paisatge des del medi-ambient. Sabem que els problemes contra els quals lluitem tenen unes dimensions colossals que travessen generacions, per això intentem aixecar un relat que perduri al costat dels problemes.

Per la construcció del relat ens cal "acabar amb el medi ambient" situant el "cos en el lloc". La performativitat ens permet recobrir el problema del paisatge amb el cos establint el relat que superarà el medi-ambient. Posant el nostre cos ja no parlarem de problemes ambientals sinó de la Història (i del poder), ens constituïm com a cossos-problema en una nova política del lloc.

Dins de l'Arxiu de Paisatges Inestables uns llocs es relacionen amb uns altres de forma hipertextual. Els llocs i les idees es van combinant entre si establint un Art de la Memòria.
Cada divendres presentarem la problemàtica del paisatge que anirem a visitar l'endemà al matí i treballarem, en format taller, les idees sorgides de la visita realitzada el dissabte anterior. En funció de l'evolució del seminari es podria substituir un dels paisatges per la Muntanya de Sal de Sallent o dedicar més temps a un dels paisatges i deixar el taller obert a noves aportacions en els mesos següents.


Divendres 7 de febrer: Jardí modernista de l'antic Manicomi de Sant Boi.
Dissabte 8 de febrer: visita a l'antic Manicomi.

Temes: els constructors anònims de la Història, la revolució com a exorcisme, el treball com a teràpia, una arquitectura de símptomes, Montserrat i l'Atlàntida, el paisatge de la malaltia mental i les seves fronteres.

Els pacients de l'antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat sortien en secret de l'Hospital per construir l'obra de Gaudí. Varen fer el Banc Ondulat del Parc Güell i van ajudar a construir la Sagrada Família i la Pedrera. Prèviament havien assajat aquestes obres al Jardí del Manicomi dirigits per Jujol o pel mateix Gaudí establint una línia de fuga de l'art oficial cap a la clandestinitat de la la malaltia mental. Al Jardí de l'antic Manicomi encara queden restes del que va ser el treball arquitectònic dels malalts realitzat com a pràctica terapèutica. ¿Es poden rastrejar els símptomes de la malaltia en una obra? ¿Podem llegir el paisatge com a símptoma psíquic convertint la interpretació de les runes en significant?


Divendres 14 de febrer: L'Horta de la Vila de Martorell.
Dissabte 15 de febrer: visita a l'Horta.

Temes: l'especulació del creixement i les utopies urbanes, el risc d'inundació, la subjectivitat de les descripcions tècniques, la desaparició administrativa del paisatge.

L'ajustament de l'espai capitalista pot fer desaparèixer el paisatge. L'Àrea Residencial Estratègica de Martorell està planificada en una zona periòdicament inundable. El conflicte entre realitat fluvial i ficció urbanística s'ha resolt realitzant un estudi d'inundabilitat que només consta de pàgines en blanc signades i numerades. Per primera vegada es mostra públicament un "blanc" tècnic com a forma de descripció d'un procés natural. Gairebé un segle després del blanc pictòric de Malevitx (1918) i mig segle després del blanc sonor de Cage (1952), dins de l'administració catalana, un funcionari de la Secretaria per a la Planificació Territorial aconsegueix desmaterialitzar el document i certifica l'existència del blanc administratiu pur.


Divendres 21 de febrer: El Jardí de l'Amistat de Sabadell.
Dissabte 22 de febrer: visita al jardí.

Temes: El Jardí utòpic, la natura visionària, la cura del cos, els guies espirituals, els horts autogestionats, el pensament llibertari, el naturisme, l'encerclament urbà, la resistència, la resiliència de la memòria.

L'Isidre Nadal, que es feia dir "Llum de la Selva", va comprar amb la seva companya "Flor de Maig" un hort a les afores de Sabadell i el van anomenar el "Jardí de l'Amistat". Va passar uns 70 anys allí dins sense diners, sense electricitat i menjant només les fruites i verdures de l'hort crues perquè no volia emprar el foc. El Jardí de l'Amistat es va convertir en un espai de peregrinació per trobar la saviesa pragmàtica de Llum de la Selva que batejava els seus amics amb noms d'arbres i plantes. També va ser una espai de de vida comunitària i naturista que es troba en procés de recuperació per part de Sitesize i Acció Cultural Metropolitana.

http://accioculturalmetropolitana.wordpress.com/el-jardi-de-lamistat-2/


Divendres 28 de febrer: El front litoral de Badalona a Sant Adrià.
Dissabte 1 de març: visita al front litoral.

Temes: Les runes industrials, la contaminació oculta, la banalització postmoderna, els refugis clandestins per a immigrants, el gueto xinés i les mercaderies "tot a 1€", la indústria de guerra, el nudisme i la prostitució masculina, el riu Besòs que transporta un altre riu.

La banalitat a-històrica del present és el camuflatge de forat negre de la Història. Agafant el terme de "paisatge excitat" del Robert Smithson aquí ens trobaríem amb un paisatge "sobreexcitat", donat que l'excitació, l'entropia cultural, no és visible sinó que el travessa per dins. La lliçó dels nous edificis Badalona-Mar és que tots som còmplices de la història, del camuflatge de la Història, no hi ha anomia, ni postmodernitat, només una escenografia banal per encobrir la memòria. El SXX encara no l'hem digerit.

NOTES SOBRE L'ARXIU:
1. "L'Arxiu de Paisatges Inestables" www.morfia.net no és un projecte sinó una obra, no és un camí sinó un laberint. No busca una escriptura expositiva sinó autoral. S'assembla a una mena del "Llibre dels Passatges" hipertextual que enlloc d'analitzar el naixement del fetitxe de la mercaderia analitzés la fetitxització del territori.
2. Sempre parteix de casos que degut a la seva potència utòpica o distòpica tinguin una capacitat tan gran d'inestabilització del territori que esdevinguin veritables actors-xarxa (en termes latourians) a partir dels quals es forma el paisatge.
3. Per construir les entrades de l'Arxiu de Paisatges Inestables ens cal un treball profund de recerca micro-històrica que es basa en la col·laboració amb grups territorials o testimonis que defineixin la seva identitat en funció del cas treballat i per tant acumulin moltíssim saber sobre el cas.
4. Aquesta col·laboració amb els grups es materialitza en un intercanvi continu, durant anys, de documentació i experiències que permeten construir una nova narrativitat del cas. La narrativa de "Paisatges Inestables" és la meva escriptura que es utilitzada com a imaginari pel gr