El cos en viu interactua amb la imatge dissenyada per ordinador. Erre que erre presenta un solo en què la intèrpret està en constant diàleg amb el software i descriu imatges d'inusitada potència.

Dia: 08/10/2010 | Hora:21:30h | Preu: 10 € | Telèfon: 93 717 25 71|Lloc:Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu. Veure Plànol

Erre que erre és sinònim d'escena avantguardista. Al llarg de catorze anys aquesta companyia barcelonina ha modelat un concepte artístic honest en què, ras i curt, el cos és l'eina d'escriptura i el moviment, el motor. Sense més artificis. Ara, amb Avatar*, entren en el nou territori de la interactivitat entre la imatge dissenyada a l'ordinador i el cos en viu i dibuixen dos móns inquietants paral·lels: l'espai tangible i l'espai dels desitjos. En el solo, la intèrpret està en constant diàleg amb el software, pren decisions, juga amb el seu propi avatar virtual i descriu imatges d'una potència visual inusitada. Amb la nova proposta, els d'Erre que erre s'entossudeixen en aconseguir que els 'descreguts tecnològics' esdevinguin conversos.

La companyia va néixer a Barcelona el 1996 gràcies a la unió de sis ballarins provinents de diverses ciutats: Múrcia, Ponferrada (Lleó), Jaén (Andalusia. Des d'aleshores, el grup no para de créixer i de trepitjar fort pels escenaris de Catalunya, de l'Estat espanyol i de la resta del món. Amb la seva primera peça, Despegando sombras del suelo, van aconseguir el primer premi al Xè Certámen Coreográfico de Madrid i la cataracta de guardons no cessa. El segon muntatge és Dando forma a la nada (accèssit Ricard Moragas, 1996), Pensamientos despeinados (premi Arts Escèniques a Lleida, 2001) i amb el tercer, Vaivén, obtenen un gran èxit i fan la primera gira per Europa.

A partir del 2001 inicien l'aventura amb la vídeodansa. Divadlo, APAAI i Mitsune són creacions que, a dia d'avui, ja han donat moltes voltes pels festivals de tot el món. Del 2005 són Deberían llover cristales i Escupir en el tiempo (aquest darrer aconsegueix el premi Max com a millor espectacle de dansa 2008). El Teatre Nacional de Catalunya coprodueix amb Erre que erre l'espectacle No pesa el corazón de los veloces l'any 2008, amb direcció d'Antonio Calvo i música del grup Balago.


FITXA ARTÍSTICA
Concepte i interpretació: Mariangeles G. Angulo i Román Torre.
Coreografia: Mariangeles G. Angulo.
Visuals, muntatge: Román Torre.
Programació software: Román Torre i Ping Pong Technologies.
Ajudant de direcció: Mario G. Sáez.
Assessor de moviment: Víctor Zambrana.
Assistència de direcció coreogràfica de l'Institut del Teatre: Margherita Bergamo.
Música: David Crespo.
Il·luminació: Carles Rigual.
Disseny gràfic: Kike Segurola.
Vestuari: Kike Palma.


COL·LABORADORS
Ministeri de Cultura (INAEM)
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona
Institut Ramon Llull.

Organització:
Ajuntament de Sabadell.

Documents relacionats:
Avatar
Avatar
Avatar
Venda de localitats

Més informació:
http://www.sabadell.cat/Espectador/p/VendaEntrades_cat.asp

Autobusos urbans: (www.tus.es) Parades properes Embarcador L5 L8 L55 F5 Francesc Macià L1 L3 L5 L8 L55 F1 F5