VACANCES AGOST
L'Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu estarà tancat de l'1 al 25 d'agost, ambdós inclosos.
L'EstruchBar estarà tancat del 10 al 21 d'agost, ambdós inclosos. Resta de dies: obertura a partir de les 18.00 h
Gracies i bones vacances!
Tot procés artístic requereix del seu temps i del seu esforç. Tot procés de creació, necessita en algun moment o altre d'un públic. Les companyies i artistes residents a l'Estruch troben tot allò necessari per acomplir ambdues coses.
L’any 2023, vam iniciar una col·laboració amb CIPO, entitat que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual, per engegar un projecte vinculat a la creació comunitària i a l’accessibilitat cultural a través de la creació artística. Han estat sis mesos en residència a la fàbrica de creació preparant un muntatge d'arts escèniques sota direcció de Jordi Cortés, Gloria José, Dela i Tona Punsola, artistes vinculats als col·lectius Liant la Troca, de dansa, i la Crispeta, de circ.
La direcció artística va fer un càsting entre les persones usuàries de l’entitat, del qual en va sortir un grup caracteritzat per la seva diversitat, tant pel que fa al gènere com a la complexitat física i a l’edat. Dos mesos d'assajos i un procés d'investigació i de joc ha permès treballar el moviment, la confiança, la complicitat com a grup i individualment. Al meu aire! és el resultat d'aquest procés. presentat al Teatre de l'Estruch el mes de juliol. Un espectacle que combina circ, dansa, equilibri, interpretació i gestualitat. Un espectacle on el més important de tot és el procés, l'aprenentatge, l'autoconfiança, l'emoció, la satisfacció, el treball en equip.
Fotografia: Berta Tiana
FINALISTES XIX CERTAMEN COREOGRÀFIC DE SABADELL
El Certamen Coreogràfic de Sabadell és ja tota una tradició. L’organitza des de l’any 2006 l’associació de dansa Petit Món amb tot el suport de la fàbrica de creació de les arts en viu L'Estruch, de l'Ajuntament de Sabadell. En aquesta divuitena edició l’objectiu és el mateix que el del primer dia: donar suport i difondre creacions de nous talents en l'àmbit de la dansa.
Una ocasió única per veure espectacles de dansa de qualitat, diversos, suggestius i captivadors. I per conèixer de primera mà l’últim crit que proposen velles i noves veus relacionades amb aquesta disciplina artística que no deixa indiferent a ningú. Perquè la dansa és moviment, és llum, és color, és plasticitat... i és tradició.
Així, presentem les sis peces finalistes que el jurat ha seleccionat d’entre les 46 propostes rebudes en una convocatòria oberta.
1- Kampai amb "Kompass"
2- Cia Carla Sisteré amb "Until Death"
3- Colectivo Glovo amb "Alleo"
4- The Concept amb "Síndrome de la constancia"
5- Elena Puchol amb "No hay hueco en el jardín"
6- Silke Kloostermann and Beatrice Pellizzato amb "¿are you okay up there?"
El jurat ha estat format per:
Col·laboradors: Certamen Coreogràfic de Madrid / Paso a 2, Centre Cívic de la Barceloneta, Nunart Creacions, Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona, Associació de Dansa Contemporània
PRESENTEM EL PROJECTE COMUNITARI AL MEU AIRE!
Els propers 12 i 13 de juliol, CIPO presenta l'espectacle Al meu aire!, una peça d'arts escènqiues que és el resultat d’un procés de creació artística comunitària posat en marxa el mes de gener, gràcies a la col·laboració entre CIPO i L’Estruch.
Aquest projecte està emmarcat en el programa de mediació cultural de l'Estruch, que té per objectiu d’impulsar l’accessibilitat cultural i els projectes comunitaris. Després de sis mesos de residència a l’Estruch,fàbrica de creació de les arts en viu, nou persones ateses al Centre Ocupacional i dues educadores a pujaran a l’escenari per oferir dues funcions del muntatge que estan preparant sota la direcció de Jordi Cortés, Gloria José, Dela i Tona Punsola, artistes vinculats als col·lectius Liant la Troca, de dansa, i la Crispeta, de circ. Enllaç compra entrades
Des de l'Estruch pretenem situar al centre la reflexió sobre el paper de la cultura i especialment la creació artística. D'una banda, la cultura com a motor de transformació social i de cohesió i recuperació en l'àmbit de ciutat entesa en tota la seva diversitat i geografia. I, de l’altra banda, assegurar la supervivència del teixit cultural més feble. Dos escenaris que es pensen des de tres eixos transversals: la cultura de la memòria, la cultura de proximitat i la cultura de salut pública.
Els projectes comunitaris de l'Estruch estan concebuts com a espais de relació amb el centre des d'altres mirades que incorporen no només una mirada artística sinó també una mirada social.
Enllaç compra d'entrades
RESOLUCIÓ DE LA CONVOCATÒRIA DE RESIDÈNCIES DE CREACIÓ D'ARTS VISUALS, PRÀCTIQUES PERFORMÀTIQUES I NOUS MITJANS DE GENER A JUNY DE 2025 A L'ESTRUCH, FÀBRICA DE CREACIÓ DE LES ARTS EN VIU
La comissió de selecció d’arts visuals, pràctiques performàtiques i nous mitjans, reunida a l’Estruch el dimarts 11 de juny de 2024, ha seleccionat els següents projectes presentats a la convocatòria per a residències de creació d’arts visuals, pràctiques performàtiques i nous mitjans. NauEstruch.
La comissió de selecció ha estat formada per:
Neus Masdeu, artista. Curadora programa 4x4 de la Sala Taro
Xesca Salvà, escenògrafa. Coordinadora del Postgrau en Escena i Tecnologia Digital de l’Institut del Teatre
Òscar Abril Ascaso, curador de la NauEstruch
Almudena Manzanal, membre de la plataforma Club 9 de foment de l’art de la performance
Mireia Llunell, directora de l’Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu
Gemma Cascón, tècnica d’Arts Visuals de l’Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu
PROJECTES SELECCIONATS EN LA MODALITAT A) Residència d'Investigació i Creació d'Arts Visuals i Performance
- ALICIA SIBÓN GALDAMES. La imagen cansada
- GEMMA POLO BOSCH. Feeling the fantasy as if it was fucking reality*
- PLECS. Yarn
- NATHALIE REY. Sticky Fingers
- ADRIÁN PINO OLIVERA. Oracle Dodó!
PROJECTES SELECCIONATS EN LA MODALITAT B) Residència de curta durada d'Arts Visuals i Performance
- NICE TO MEET YOU. Ceci N'Est Pas Une Certitude
- MICHELA DEPETRIS. Wow wide web
- ZARTcie – JULIE PICHAVANT. Supervivencia extrema
- ALICIA VAL MEMBRADO. Primer mecanismo de barrera
PROJECTES SELECCIONATS EN LA MODALITAT C) Residència d'Investigació i Creació de Nous Mitjans i Performance
- ALBA RIHE. Atzara de la comicitat a lo diví
- AURORA GARCÍA AGUD. El tembleque
- ISA FONTBONA. Restes i despulles; suor i esforç. La ‘corporització’ sonora de l'absurd com a reflexió existencialista.
Observacions: L'Estruch pot proposar canvis en el calendari i durada de les residències respecte a la sol·licitud que han fet els i les artistes. Aquests canvis s'acordaran i confirmaran properament amb el personal tècnic de l'Estruch.
RESOLUCIÓ DE LA CONVOCATÒRIA DE RESIDÈNCIES DE CREACIÓ D'ARTS ESCÈNIQUES PER LA TEMPORADA 2024-25 A L'ESTRUCH, FÀBRICA DE CREACIÓ DE LES ARTS EN VIU
La comissió de selecció de dansa, teatre i circ, reunida a l’Estruch el dimarts 11 de juny de 2024, ha seleccionat els següents projectes presentats a la convocatòria per a residències de creació d’arts escèniques.
La comissió de selecció ha estat formada per:
Jordi Fosas, director artístic de Fira Mediterrània
Núria Tarragó, programadora de l’Ateneu 9Barris
Toni Casares, director artístic de La Sala Beckett
Mery De Lorenzi, coordinadora del projecte de dansa del Centre Cívic de la Barceloneta.
Jordi Duran, director artístic del MAC Barcelona i del Festival Z
Gebra Serra, Curadora d’Arts Escèniques de l’Estruch
Bruno Valls, Acompanyament a les companyies i artistes residents d’Arts Escèniques
Mireia LLunell, directora de l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu.
Salut Tarruell, tècnica de gestió d’arts escèniques de l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu
PROJECTES SELECCIONATS EN LA MODALITAT A) RESIDÈNCIA D’INVESTIGACIÓ
- CIA DUKTO. Eunoia Kolekltiva. Tenet
- ANGEL DURAN PERFORMING ARTS. Monument
- LESS KUERDAS. Drift
- FRANCESCA VADELL I RAMON BONVEHÍ. Trementina
- COMPANYIA DE CIRC EIA. Secrets
- CARLA SISTERÉ. Dear Sadness
- KIKO LÓPEZ. Pants off
- LA CÔTE FOLE. Entre bous i vaques
- COL.LECTIU CARA D. imperfecte, extraordinari, monstruós o abominable
- PONTE EN PIE. Cau
PROJECTES SELECCIONATS EN LA MODALITAT B) RESIDÈNCIA TÈCNICA
- MAMBO POJECT. Jovent
- CIA. JÚLIA GODINO I ALEXA MOYA. Los días raros
- WAN. You are not a Ghost
- ROSA MUÑOZ I MÒNICA MUNTANER. Coplas i Haikus de mares i amors
- TENSA COMPANYIA. Butza
PROJECTES SELECCIONATS EN LA MODALITAT C) RESIDÈNCIA DUAL: INVESTIGACIÓ+TÈCNICA
- CIA PARADIS. White noise
- RAVID ABARBANEL DANCE & PROJECTS. The art of a structure
- LA DONA CALBA. Entresòl 1a
Observacions: L'Estruch pot proposar canvis en el calendari i durada de les residències respecte a la sol·licitud que han fet els i les artistes. Aquests canvis s'acordaran i confirmaran properament amb el personal tècnic de l'Estruch.
BASES DE LA CONVOCATÒRIA LOCAL DE RESIDÈNCIES D’ARTS ESCÈNIQUES DE L’ESTRUCH, FÀBRICA DE CREACIÓ DE LES ARTS EN VIU
Període de residències del 7 d’octubre de 2024 al 26 de juliol de 2025.
Fàbrica de tints durant gairebé cent anys, és ara un centre de creació artística públic. Inaugurat l'any 1995 fou el primer centre de creació artística de Catalunya.
L'Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu, és un equipament municipal de Sabadell que disposa de diferents espais de residències multidisciplinàries adequades pel treball d’interpretació i moviment . Ofereix crear en un espai de treball amb comunitat artística i amb sales de diverses mides que es comparteixen en diferents franges horàries amb altres companyies.
L'Estruch té com a missió facilitar la creació i fomentar la xarxa per aconseguir una sostenibilitat en l'àmbit creatiu dels projectes que acull en residència, donant el temps i l'espai perquè això sigui possible i reivindicant així, la dignificació d'aquests processos i dels seus creadors i creadores locals.
Definició
Aquestes bases defineixen la convocatòria de les residències d’arts escèniques pel període del 7 d’octubre de 2024 al 26 de juliol de 2025. Aquesta convocatòria va destinada a projectes de teatre, circ, dansa, per artistes i companyies o entitats no professionals (locals i comarcals) siguin emergents o consolidades.
Aquestes bases defineixen dues modalitats de residència artística en sala d’assaig (sense exclusivitat):
Modalitat A) Residència de Creació: del 7 d’octubre del 2024 al 26 de juliol del 2025.
Modalitat B) Residència de formació: del 7 d’octubre de 2024 al 26 de juliol del 2025.
Calendari
Resolució
Es farà pública al web i a les xarxes socials de l’Estruch el 16 de setembre de 2024.
Requisits
Per poder optar a ser resident local de l’Estruch es requereix:
L’Estruch ofereix
Compromís dels residents
Sol·licitud de residència
Cal emplenar el formulari habitual de sol·licitud que trobareu a la web de l’Estruch (en el cas de presentar més d’un projecte caldrà emplenar una sol.licitud per cada projecte)..
Serà imprescindible enviar per correu electrònic a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. un dossier general del projecte o projectes a desenvolupar amb una extensió màxima de 10 pàgines. Ha d’incloure:
Valoració dels projectes
Des de l’equip de l’Estruch es valorarà la viabilitat tècnica i la disponibiltiat d’espai per acollir els projectes presentats. L’equip està format per:
Mireia LLunell, directora de l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu.
Salut Tarruell, tècnica de gestió d’arts escèniques de l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu.
Mayi Beobide, tècnica de gestió d’arts escèniques de l’Estruch, , Fàbrica de creació de les arts en viu.
Anna Cornet, administració i planning de l’Estruch
Marc Sabater, responsable de comunicació de l’Estruch
També es tindrà en compte:
Es vetllarà perquè entre els projectes seleccionats hi hagi:
Cessió dels espais
Les companyies o artistes seleccionats en residència local signaran un document que regularà la cessió de l’espai on constaran: el calendari, els horaris i les sales cedides, així com l’acceptació de la normativa d’ús i el detall de la contrapartida que s’acordi a canvi de la residència de creació, si s’escau.
L’Estruch es reserva la possibilitat de modificar el calendari sol·licitat per tal d’organitzar el pla definitiu de residències. L’incompliment per part de la companyia o l’artista seleccionat d’aquests pactes deixaran sense efecte la cessió dels espais destinats a la residència. Per a més informació dels espais, serveis, durada i tipologia de residències de producció que ofereix l’Estruch, consulteu www.lestruch.cat o bé truqueu al telèfon 93 717 25 71 (Salut Tarruell) o envieu un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..
MODALITAT A) Residència d’Investigació i creació
Adreçada a persones físiques, col·lectius i companyies o entitats d’arts escèniques que vulguin desenvolupar un treball de creació.
Durada
Període
Del 7 d’octubre del 2024 al 26 de juliol del 2025.
En emplenar la sol·licitud cada projecte haurà d’especificar el calendari preferent, però les dates definitives s’acordaran posteriorment entre les dues parts.
Espais disponibles
Sales d’assaig (d’ús no exclusiu):
Sala 1,2,3,9 (mides: entre 95 i 250 m2 terra de fusta amb equip de so fix)
Sala, 6, 7 (mides entre 42 i 52 m2 terra de panot sense equip de so fix)
Dotació tècnica de les sales
Modalitat B) Residència de formació
Adreçada a col·lectius i entitats d’arts escèniques que dins els seus objectius es contempla la formació sense ànim de lucre com a un dels pilars fonamentals.
Durada
Període
Del 7 d’octubre del 2024 al 26 de juliol del 2025.
En emplenar la sol·licitud cada projecte especificarà el calendari preferent, però les dates definitives s’acordaran posteriorment entre les dues parts.
Espais disponibles
Sales d’assaig (d’ús no exclusiu):
Sala 1,2,3,9 (mides : entre 95 i 250 m2 terra de fusta amb equip de so fix)
Sala, 6, 7 (mides entre 42 i 52 m2 terra de panot sense equip de so fix)
Dotació tècnica de les sales
Sabadell, 3 de juny de 2024
EL PROGRAMA EUROPEU AEROWAVES SELECCIONA COREÒGRAFS/ES
Convocatòria Oberta
El programa europeu Aerowaves, amb una xarxa de 46 socis a 34 països europeus, obre convocatòria per seleccionar 20 coreògrafs/es emergents establerts a Europa, amb l'objectiu de donar-los suport i ajudar-los a traspassar les seves fronteres, presentant les seves creacions a d’altres països.
Els coreògraf/s seleccionats podran presentar els seus treballs al festival Spring Forwards el proper any a Gorizia (Itàlia) i també a molts dels equipaments socis dels diferents països europeus.
La data límit de presentació és el 31 de juliol de 2024 a les 17 h.
La informació i el formulari de sol·licutud el podeu trobar aquí
Per a més consultes, podeu contactar a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
FORMACIÓ | ARTS VISUALS I PERFORMÀTIQUES
Programa de formació i reflexió entorn les pràctiques performàtiques. Durant tres mesos, les darreres tendències a l’art de performance, el xenofeminisme o les partitures textuals i la relació del concepte de performativitat amb la mediació, la literatura, la imatge o el gènere es donarà cita en un programa de conferències d’accés lliure.
Lloc i hora: Taller 2. NauEstruch.18.00 h
22/03 PEDRO ALBERTO CRUZ. Apropiació i desconstrucció dels discursos de poder en la performance contemporània.
Un recorregut per alguns noms claus de la performance contemporània -Tania Bruguera, Regina José Galindo, Santiago Sierra o Andrea Fraser- des dels quals s'analitzarà com les pràctiques àrtiques performatives han monetitzat les estratègies de poder sistèmiques per, posteriorment, desconstruir-les i reorientar-les cap a fins a obertament crítics.
Pedro A. Cruz Sánchez és professor d'art contemporani a la Universitat de Múrcia, crític i teòric de l'art i poeta. Entre els seus llibres destaquen: “Marcel Duchamp. La sombra y lo femenino” (Bellaterra, 2016); “Arte y performance. Una história desde las vanguardias hasta la actualidad” (Akal, 2021); i “Raza, género y moral. Lo limpio y lo sucio en el arte contemporáneo” (Abada, 2023).
19/04 JUDIT VIDIELLA. El recurs de la performance: usos de la mediació en l'era de la performativitat
El recurs de la performance ha esdevingut un imperatiu de participació en l’era de les tecnologies digitals, els contextos de mediació artística o les pràctiques performàtiques, entre d’altres. Els fluxos d’acció posen en joc l’eficàcia, eficiència i efectivitat (performativitat) de les accions per intervenir d’una manera sostinguda en el món.
Judit Vidiella és llicenciada (1999) i Doctora (2009) en Belles Arts. Actualment, és docent a l’Escola Universitària ERAM (UdG) al Grau en Audiovisuals i Multimèdia, al Grau en Arts Escèniques i el Grau en Moda. Interessada en Pedagogies Culturals, Estudis de Performance, Investigació Educativa Basada en les Arts, Teories del Cos i Pràctiques Feminismes.
26/04 ANDREA SOTO CALDERÓN. Imatges i performativitat
La força de les imatges no té a veure tant amb la seva capacitat per representar la realitat, com amb introduir una forma que permeti imaginar una altra manera d'existència. Una imatge sempre és relacional, es forma en el seu trajecte, s'alimenta de maneres de fer, d'experiències sensibles i tenen una incidència alta en l'organització de la nostra vida quotidiana. Per això és important analitzar les restes resistents per contestar la realitat.
Andrea Soto Calderon és doctora en Filosofia, professora d'Estètica i Teoria de l'Art. Realitza un projecte de recerca al voltant dels funcionaments de les imatges a La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona. Entre les seves publicacions destaca el llibre Le travail des images juntament amb Jacques Rancière; La performativitat de les imatges; Imaginació material i Imatges que resisteixen. La genealogia com a mètode crític.
03/05 OSCAR ABRIL ASCASO. Per què dieu “performatiu” quan voleu dir “performàtic”?: una introducció obliqua al concepte de performativitat.
El professor Jon McKenzie va pronosticar que el segle XXI seria el segle de la performativitat. Així, des de mitjans dels anys noranta del segle passat, el gir performatiu ha anat incorporant els estudis de performance en els contextos acadèmics i el mateix concepte de performativitat ha esdevingut una variable troncal en la lectura dels processos culturals, socials i polítics contemporanis.
Oscar Abril Ascaso és historiador de l'art i activista cultural. Especialitzat en pràctiques performàtiques i estudis de la performativitat contemporànies, ha desenvolupat una trajectòria curadorial que travessa les arts visuals, sonores i digitals. Entre altres responsabilitats, ha estat director de sectors culturals i innovació de Barcelona. Actualment, és coordinador de CLUB9 i curador de la NauEstruch de l’Estruch.
10/05 HENAR RIVIÈRE. Escriptures performatives, partitures conceptuals: les arts d’acció de Fluxus i Zaj
Les pràctiques de Fluxus i Zaj van tenir un fort vessant escriptural, no només perquè les instruccions per a les seves accions es fixessin en textos escrits sinó, sobretot, perquè aquests textos són en si mateixos espais d'experimentació performativa i conceptual amb el llenguatge i la visualitat de l'escriptura.
Henar Rivière és professora al Departament d'Història de l'Art de la Universitat Complutense de Madrid i ha estat Responsable de Recerca i Projectes al Archivo Lafuente de Santander. Els seus temes de recerca giren al voltant de l'art i la música d'acció, l'escriptura experimental, la noció d'arxiu i l'art correu o mail art.
17/05 LAURA LLEVADOT. Good luck with your gender: performativitat i diferència sexual
La diferència sexual és un dispositiu polític que ens precedeix i ens fereix. Aprenem, performativament a ser homes o dones. A escala teòrica podem desnaturalitzar-lo, el podem qüestionar, i tanmateix, a la pràctica, el seguim performant en les relacions socials, amoroses i sexuals. Malauradament el gènere no s’aboleix. El gènere es deconstrueix. Però cal lucidesa i coratge per identificar els llocs on, inconscientment o no, seguim exercint la violència que emana del dispositiu. Good luck with your gender.
Laura Llevadot és professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona. Ha centrat la seva tasca investigadora en el pensament contemporani, especialment en el postestructuralisme francès. Actualment, dirigeix la col·lecció d’assaig «Pensament polític postfundacional», de l’editorial Gedisa, de la qual ha signat el volum Jacques Derrida: democràcia i sobirania (Gedisa, 2019). Recentment, ha publicat l’assaig Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual (Tusquets, 2022).
07/06 ALÍCIA ARÉVALO. Xenofeminisme. Escoltes i ressonàncies hipersticionals
Mitjançant un viatge a través de la ficció i una constel·lació de pràctiques sonores que tracen nous imaginaris, estudiaré la creació de futurs en clau xenofeminista. Duré a terme una anàlisi d'escoltes que ens projecten més enllà del que és humà mitjançant les noves tecnologies, IAs i l'expansió dels nostres cossos i gèneres per mitjà del so.
Alicia Arévalo és artista, comissarie i investigadore centrada en gènere i tecnologia. Està realitzant una tesi doctoral a la UB sobre Xenosonoritat i construcció de futuritats queer i interespècie. Ha impartit classes i ponències al CCCB, UB, LCI i Reial Cercle Artístic de Barcelona.
14/06 JOAN CASELLAS. L’art d’acció més enllà del temps i l’espai
A cavall dels segles XX i XXI l’art d’acció va buscar un perfil propi dins les arts multimèdia i intermèdies a l'hora que va treballar per la seva dignificació artística i laboral més enllà de l’anècdota provocativa.
Joan Casellas és artista plàstic, d’acció i fotògraf documentalista. Creador de l’Arxiu Aire (1992 al 2020) centrat en l’art d’acció, de 2005 al 2019 va organitzar la trobada internacional d’art d’acció La Muga Caula. Ha publicada multitud d’articles sobre l’art d’acció en general i Marcel Duchamp en particular.
21/06 ELOY FERNÁNDEZ PORTA. Performance i Crítica Cultural
La teoria crítica i l’art performativa són disciplines que tenen nombrosos aspectes en comú, com ara la importància de l’elocució, l'oratòria o el ritme. En parlarem amb exemples i pràctiques que van des de Martha Rosler fins a Laurie Anderson.
Eloy Fernández Porta és Doctor en Humanitats per la UPF, amb Premi Extraordinari de Doctorat. Ha publicat a Anagrama assaigs com €RO$ (Premio Anagrama), Los brotes negros i Medianenas & Milhombres. Ha traslladat els seus textos a l’spoken word en col·laboracions amb Agustín Fernández Mallo, Jose Roselló, Miriam Reyes i Eloi Isern, i amb el monòleg teatral Granito del Nuevo Mundo.
La Escocesa acaba d'obrir la convocatòria anual de residències artístiques per a l'any 2024.
Ofereixen tant tallers privats de treball com taules de recerca per a artistes, investigadoris, comisariis o qualsevol altra persona vinculada a l'art contemporani.
Us deixem el link de la convocatòria on trobareu tota la informació:
https://laescocesa.org/ca/view/convocatoriaderesidencies/3777
 |
 |
