NOW és un esdeveniment únic de presentacions artístiques dels residents d’arts visuals i performance de l’Estruch. És un recorregut per diferents espais de la fàbrica de creació on cada artista mostrarà què ha desenvolupat durant la seva residència de creació.
Actualitzem info!
...........................................................................................................................................
Recorregut:
18.30 h Alba Rihe: Atzara, de la comicitat a lo diví. Teatre de l'Estruch
19.00 h Gemma Polo: Feeling that fantasy as if it was the fucking reality. Sala 10
19.30 h Isa Fontbona. Les veus de l'esforç. Filant amb els ecos de la memòria. Sala d'Exposicions.
20.00 h Julie Pichavant: Mimesis. Sala d'Exposicions i pati
..........................................................................................................................................
Alba Rihe: Atzara, de la comicitat a lo diví. Teatre de l'Estruch. 18.30 h
Investigació escènica que té el concepte de DIVA com a eix central. Aquest treball explora els orígens d’aquest arquetip i analitza com la indústria musical, el capital simbòlic, l’hegemonia visual i el seu context sociocultural han anat modelant la seva figura al llarg del temps. La DIVA no és només un personatge: és una construcció cultural profundament arrelada en el nostre imaginari col·lectiu.
Alba Rihe és llicenciada en Belles Arts i diplomada pel Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA, actualment està cursant un màster en Gestió Cultural. Ha desenvolupat diverses metodologies de treball amb un fil conductor comú: la performance i la fusió de diferents eines artístiques per transmetre un missatge que utilitza la veu, l’absurd i l’expressió corporal com a elements destacats. Solo escènic. Vestuari de Sofia Archer.
Durada: 36 minuts
Gemma Polo: Feeling that fantasy as if it was the fucking reality. Sala 10. 19.00 h
Conferència performativa que emergeix d’un projecte d’investigació-creació centrat en les interseccions entre performativitat, tecnologia digital i ficció especulativa des d’una perspectiva queer-feminista. A partir de la pràctica artística, el treball proposa una crítica a les fronteres entre el virtual i el no-virtual, enteses no com a oposicions sinó com a superfícies connectades, transformadores i sensibles. El projecte planteja Internet com un espai on els cossos esdevenen interfícies hiperrelacionades i afectives. Amb una metodologia híbrida que combina arxiu digital, escriptura poètica i pensament acadèmic, la conferència proposa una estètica del glitch, del trànsit i de la repetició com a formes de resistència algorítmica. El marc teòric inclou autores com Legacy Russell, Judith Butler, Marie Bardet o Donna Haraway, abordant conceptes com la superfície relacional, el trans*formisme digital o la ofuscació com a estratègia crítica.
Lluny de presentar una peça tancada, FEELING THAT FANTASY AS IF IT WAS THE FUCKING REALITY s’ofereix com una obertura especulativa i afectiva: un espai en crisi, permeable, que convida a imaginar futurs que mai arriben del tot, però que deixen rastre. Una investigació escènica que és també una memòria viva, un error preciós, una coreografia de la dispersió.
Durada: 20 minuts
Gemma Polo Bosch (Tarragona, 1995) és una artista i creadora transdisciplinària. La seva pràctica es mou entre la performance, les cultures digitals, el drag i l’escriptura dissident, explorant formats inestables que hibriden disciplines. Està graduada en teatre físic i visual per l’Institut del Teatre de Barcelona, forma part del col·lectiu José y sus Hermanas i també desenvolupa projectes propis que activen una mirada crítica sobre el gènere, el folklore i la memòria queer. Com a cantant i compositora, va formar part del grup musical Roba Estesa (2011–2025).
Ha col·laborat amb figures clau com Jérôme Bel i Juan Navarro, desenvolupant una sensibilitat per les dramatúrgies fragmentàries i les estructures especulatives.
Michela Depetris. Wow Wide Web. Sala 10. 19.15 h. Cancel·lat per motius de salut!
Wow Wide Web parla de transformació i intenta estimular-la, sota la pell. Es presenta com una instal·lació acollidora, un entorn immersiu on deixar passar paraules, mirades, sons. Es manifesta com una experiència atmosfèrica, un ecosistema suau autoorganitzat, un paisatge sonor canviant. La investigació s’alimenta de la física, la biologia, l’esoterisme, la ciència-ficció, la literatura transfeminista i la neurociència. Reflexiona sobre la connexió entre les realitats (humana, animal, vegetal, mineral, extraterrestre, bacteriana, etc.) que componen la matèria vibrant en la qual estem immersos i de la qual formem part.
Wow Wide Web parla d’una xarxa oculta, fabulosa, que meravella, que fa “WOW” (un acte lingüístic d’astorament en la contemplació) i cita la wood wide web, la xarxa subterrània de cura de plantes i micelis. La investigació aporta aquesta instància: repensar la transformació i la relació com a condicions desitjables des d’una perspectiva revolucionària i dissident.
Durada: 45 minuts
Michela Depetris (she/ella) va néixer a Itàlia i es va formar entre Itàlia i Espanya en arts visuals i dansa contemporània. Viu a Torí. Ha cursat i finalitzat el Màster en Arts Escèniques i Cultura Visual pel Museu Reina Sofia de Madrid. Ha treballat com a performer amb Silvia Calderoni i Ilenia Caleo, Ari Benjamin Meyers, Daniele Ninarello, Cynhtia Marcelle, Maria Folguera i altres. Treballa com a autora amb llenguatges híbrids entre la performance, el vídeo, el so i les instal·lacions participatives, situant la seva recerca en un camp obert i mixt en què cada mitjà condueix sempre a les pràctiques corporals i la coreografia expandida.
Dissenya dispositius performatius com a potencials detonadors de microrevolucions temporals i visions impermanents en moviment. Experimenta amb metodologies i formats que escapen de les lògiques convencionals i dels temps habituals de producció, cosa que sovint retarda, embolica i nodreix els seus projectes.
Foto Andrea Guermani
Isa Fontbona. Les veus de l'esforç. Filant amb els ecos de la memòria. Sala d'Exposicions. 20.00 h
"Les veus de l'esforç. Filant amb els ecos de la memòria" dona veu a les memòries d’algunes de les dones que van treballar a la indústria tèxtil de Sabadell a través de les gestualitats corporals i dels sons que les acompanyaven durant les llargues jornades laborals. Una peça teixida amb molta cura i de forma col·lectiva per visibilitzar la seva importància a la història de Sabadell, portada a una lectura contemporània que a través de les alumnes de l’institut Vallès ens permet també de reflexionar de forma crítica sobre els ritmes frenètics de la societat actual. Projecte coral i col·laboratiu d'Isa Fontbona teixit en femení amb la participació d’un col·lectiu de dones que han estat treballadores de la indústria tèxtil de Sabadell i amb les alumnes de batxillerat de l’institut Vallès.
Durada: 35 minuts
En sintonia i col·laboració amb l’artista Frank Trobok, l’acompanyament artístic de Laura Llaneli i Gemma Cascón, la implicació i el suport coreogràfic d’Àfrica Manils, l’enregistrament i edició de la peça per part d’Helena Torrent, i el suport del programa educatiu per part de Mònica López, i la professora Neus Segalés.
Memòria corporitzada i sonora: Isabel Sánchez, Teresa Arrebola, Mayte Simón, Paquita Sanz, Carmen Sequera i Dolores Moya.
Performativitat de la memòria: Alumnes de l’IES Vallès de Sabadell. Anira Santos, Paula Muñoz, Claudia Buccella, Juliana Ordoñez, Laura Vivar, Ivet Sanchez, Alazne Llaó, Bruna Calàbria, Martina Muñoz, Núria Gómez, Nerea Colarte, Abril Valderrama, Lucia Alfaro, Andrea Modrego, i amb el suport de la professora Neus Segalés.
Concepte, documentació, curadoria: Isa Fontbona en col·laboració amb Frank Trobok
Acompanyament artístic: Laura Llaneli i Gemma Cascón
Composició coreogràfica: Àfrica Manils – La Nau de Sabadell Vídeo i edició: Helena Torrent
Programa educatiu: Mònica López
Amb el suport de L’Estruch. Fàbrica de les Arts en Viu i Ajuntament de Sabadell
En col·laboració amb l’IES Vallès de Sabadell, l’Escola de dansa La Nau de Sabadell
Julie Pichavant: Mimesis. Sala d'Exposicions i pati. 20.30 h
“Mimesis”, de Julie Pichavant, es proposa com una aproximació al paisatge, una reflexió encarnada sobre el territori que permet comprendre el transcurs del poder civilitzador que, en definitiva, no ha fet altra cosa que explotar i destruir. En el seu procés, allò que es fa carn és finalment l’expectativa d’un final, una mirada sobre la possibilitat del col·lapse.”
Extracte del text curatorial de Luis Montes Rojas (Xile): Una vista del fi del món: sobre “Mimesis”, de Julie Pichavant"Mimesis" ofereix una poètica de la supervivència dels extrems, articulant diferents mitjans provinents de les arts escèniques i les arts visuals. Els espectadors s’endinsen en una investigació arqueològica i corporal que proporciona una immersió en la percepció del que és visible i invisible.
Fitxa tècnica
Performance: Julie Pichavant
Fotografies coescrites amb l'artista i fotògraf: José Luis Rissetti
Disseny de so: Fabrice Camboulive
Text curatorial: Luis Montes Rojas
Agraïments a: Roberto Chucao Cabrera Fortet, Modesta Suárez
Durada: 25 minuts
Julie Pichavant, nascuda a França, és dramaturga, performer, directora, llicenciada en Literatura Moderna i Arts Escèniques, i dirigeix diversos projectes artístics dins la companyia ZART. Cada creació neix de la recerca: un laboratori i una exploració mútua. La seva obra utilitza estratègies d’immersió, experimentació i cocreació. El tema de l’extractivisme i l’explotació de cossos i territoris és fonamental en la seva recerca. Treballa a França, Europa (Espanya, Bèlgica, Grècia, Alemanya) i Amèrica Llatina (Colòmbia, Mèxic, Perú, Xile). Imparteix classes de pràctica teatral i performativa en Arts Escèniques a la Universitat de Toulouse Jean Jaurès. Es va formar en cinema documental als Ateliers Varan.
Foto: Visages Vagabonds
