Auri Alós

Condició de caiguda

Residència d’arts visuals

12/01 al 28/03/26

Condició de caiguda és una performance en potència articulada a partir de la construcció d’un circuit compost per cinc-centes figures meeple, petits cossos humans estandarditzats disposats per caure en cadena com un efecte dòmino. Tanmateix, l’acció no se situa en la caiguda mateixa, sinó en el temps, el treball i la projecció que la precedeixen, així com en la possibilitat estructural que l’esdeveniment no arribi a produir-se, es produeixi de manera immediata o s’interrompi abans de ser percebut.

L’obra desplaça la performativitat cap a la preparació entesa com a acte, situant l’expectativa, la planificació i el càlcul com a veritables espais d’acció. Cada figura encarna un cos vulnerable, exposat a mínimes alteracions de l’entorn que desestabilitzen qualsevol promesa de control. El circuit es configura, així, com una coreografia potencial, sempre a punt d’activar-se i, alhora, constantment amenaçada pel seu propi col·lapse.

Des d’aquest marc, la caiguda —si s’esdevé— no constitueix el nucli de l’obra, sinó un esdeveniment secundari en relació amb l’acumulació de temps invertit en la seva possibilitat. La performance es construeix en el desajust entre durada i esdeveniment, entre preparació extensa i acció instantània, subratllant la volatilitat del gest performatiu i la seva dependència absoluta del context.

La peça s’inscriu en una lògica en què el fracàs no opera com a negació, sinó com a condició productiva del performance. L’acció no es defineix per la seva consumació, sinó per la seva potència: per allò que pot succeir i, simultàniament, no succeir. La performance habita un estat de coexistència entre aparició i desaparició, entre estabilitat i col·lapse, en què l’esdeveniment no es fixa com a fet clausurat, sinó que roman obert, inestable i reversible. En aquesta tensió, el performance s’afirma no com a resultat, sinó com a exposició continuada al risc, a la pèrdua i a la impossibilitat d’estabilitzar l’acció en un únic estat d’existència.

Aquesta performance es va presentar a l'inauguració de l'exposició Metaxis del precipici.

Auri Alós (El Prat de Llobregat, 2000) és historiadora de l’art especialitzada en arts vives i nous mitjans, a més d’investigadora artística, pedagoga cultural i doctoranda en teories de l’art contemporani. La seva pràctica es desplega en la intersecció entre curadoria, performance i recerca, configurant projectes que desborden les categories convencionals entre allò escènic i allò expositiu i que s’articulen a partir de metodologies experimentals i pràctiques relacionals vinculades a l’art comunitari.

https://www.instagram.com/aurialos/