SUITE IBÉRICA. ACTOS DE MEMORIA. ARTS VISUALS

Sobre el meu treball:
A partir de la realitat tangible construeix narracions diferents mitjançant la seva pròpia presència, els espais acuradament triats, els materials utilitzats i el temps com a element inherent de la performance. La presència és sempre la seva, és el material fonamental de la performance, és el cos, la presència física, no sols com a valor visual sense també com a eina i material que se sotmet a un esforç i a unes condicions externes i internes determinades. La presència, per contraposició inclou també a l'absència que és una manifestació de la presència sense deixar de costat altres possibles presències com la de l'espectador. L'espai, fins i tot sent a vegades ja predeterminat, sempre és triat dins d'aquesta predeterminació de manera que s'adapti a les peculiaritats del treball que es desenvoluparà i de la mateixa forma, la llum com a creadora d'espais adquireix gran importància en les seves accions com a material modelable capaç d'aconseguir unes possibilitats més adequades que unes altres. El temps, element consubstancial a la performance és tractat en la seva obra des d'una doble perspectiva: un temps interior, el que ella sent, i un temps exterior experimentat pels altres, el que observa. En els anys centrals de la seva trajectòria es deté en la identificació del temps de la performance com el temps real de la vida: Cada dia tinc més clara la impressió que s'ha apoderat de nosaltres l'horror a viure el temps de la vida. Tots els artefactes i serveis que ens ofereix la nostra societat estan, segons ens compten, especialment dissenyats per a «estalviar-nos temps», un estalvi a la meva manera de veure inútil, perquè què podem fer amb aquest temps no gastat?.
Existeixen potser els Bancs de Temps on poder rendibilitzar els nostres estalvis? […] «El temps real» és una de les moltes espècies en perill d'extinció, una raresa que caldria protegir amb especial cura per a en el futur poder disposar almenys d'un petit exemple del «temps de la vida», poder tornar a tenir l'experiència de paladear unes engrunes d'avorriment.

Aquesta concepció clàssica de performance basada en els elements temps-espai-presència configura l'estructura formal i interna de les seves accions. Són elements controlables des del conscient i per tant, treballats des del punt de vista estructural, tangible i materialitzat.
L'ambivalència constant en el concepte temps es desdoblega en temps recordat com un temps passat, impossible de reviure, inassolible pel present, i temps estructurat com un temps present, el temps en el qual transcorre l'acció organitzada en partitures disposades en actes, escenes o objectes com a punts de referència temporal. En tots dos temps recordat i estructurat, flueix el component narratiu vinculat amb el record i la memòria personal de l'artista ja que connecta amb el record de la tradició artística (Homenatge I, Homenatge V, Homenatge a René Magritte, Grans Genis de la Pintura) i amb el record de la seva infància (Homenatge I, A la recerca del Temps Perdut, El Temps Recobrat).

Nieves Correa neix a Madrid en 1960. Estudia Història de l'Art en la Universitat Complutense de Madrid i es forma en diversos tallers d'Art Actual impartits per artistes com Concha Jerez, Isidoro Valcárcel Medina, Antoni Muntadas, Iam Wallance i Soledad Sevilla. Nieves Correa inicia el seu camí cap a l'art d'acció a la fi dels anys vuitanta, en un entorn que lluita per desvincular-se de l'objecte com a referent fonamental de l'art, construint un recorregut que ha estat en gran manera guiat pel pràctic i el tangible i que, en certa manera ha estat l'adaptació evolutiva a les condicions externes marcades per la institució i el mercat de l'art objectual. L'art d'acció per a Correa és en aquest moment un element alliberador que li permet abandonar els complexos mecanismes del mercat artístic que implica grans inversions econòmiques en materials, assegurances o transports.
Entre 1990 i 1994 la cerca d'un llenguatge propi implica la cerca formal d'un llenguatge expressiu que determini les fases de desenvolupament del treball, el grau de participació del públic, l'ús de materials i la integració de mitjans audiovisuals en l'acció. El contingut, encara que és un element present en les seves accions, és un factor que prové de l'inconscient. En aquests anys, aquest component narratiu gira entorn, d'una banda, a la crítica del sistema en el qual s'integra l'art, els circuits de distribució artística, el mercat i comercialització de l'obra d'art, els grans costos, l'art com a institució, i per un altre, a la crítica d'una societat controlada pels mitjans de comunicació de masses que interfereixen en el desenvolupament i creixement de l'ésser humà a favor d'interessos sempre econòmics i lligats al consumisme descontrolat.

La presència materialitzada en el cos, rep en els últims anys gran part de l'atenció. Des del punt de vista formal, el cos es converteix en una eina per a mesurar espais L'Abraçada i Prendre Mesures (2007), però també s'erigeix com a suport temporal; un element físic en el qual el pas del temps imprimeix les seves petjades. En aquest sentit, s'incrementa l'interès per explorar els límits físics del cos, la seva transformació causada per l'edat i l'assimilació d'aquest canvi corporal que a més implica una reflexió sobre la bellesa i els estereotips socialment marcats en el cos femení. Aquest aspecte corporal enllaça amb el component narratiu de les accions que, de manera indirecta i inconscient, flueix en el desenvolupament de cada acció. La memòria personal present entre 1995-2004 i relacionada amb la tradició artística i individual, dóna pas a la memòria de si mateixa, del seu propi recorregut existencial. No obstant això, la quotidianitat de la qual es nodreixen les seves obres no sols resideix en el que diu contingut sinó també en com ho diu forma, evitant de manera conscient els missatges grandiloqüents. Aquesta quotidianitat està, per tant, en relació amb els elements triats per a desenvolupar l'acció però també amb el discurs de contingut que tracta de les seves pròpies emocions, pors, i de la reflexió sobre si mateixa.